Israel, el somni i la tragèdia
Joan B. Culla, 2004
La Campana, 632 pàgines
Sovint ens resulta molt fàcil prendre una determinada posició ideològica amb la més absoluta facilitat - i frivolitat- només per la impressió que ens fan les notícies al respecte que els mitjans ens fan arribar. Òbviament, en fer-ho caldria assumir que des del nostre coneixement limitat quedam a mercè de la parcialitat de les nostres fonts. Uns dels temes actuals que amb més freqüència és objecte d'aquesta presa de posicions és el conflicte àraboisraelià, i normalment hom es posiciona en favor dels "desvalguts" palestins i en contra dels "pèrfids" israelians, tot considerant-los colonialistes, genocides, assassins i fins i tot paradoxalment de nazis.
Doncs bé, aquesta era la meva posició fins a la lectura del llibre del que parlo avui. No és que s'hagi capgirat, però sí que s'ha vist matisada. I és que aquesta història de l'estat d'Israel ens mostra la trajectòria dels treballs fets des de la dècada de 1880 per a crear una llar nacional jueva i el sorgiment del sionisme, fins a 2004.
La realitat és que observar l'esforç comú dels jueus europeus per trobar un lloc al món ens permet valorar-los de forma molt més positiva que de la forma que ho veim avui. Cal dir que a partir dels mínims reductes de jueus que havien romàs a Terra Santa i que vivien de la caritat del judaisme mundial, es desenvolupa una progressiva ocupació de terres (comprant-les, de forma legal) i de modernització econòmica que de mica en mica consolida la comunitat i la posa, des del punt de vista econòmic i organització, per sobre d'una comunitat àrab ancorada en el passat. És un procés cap a la creació de l'estat jueu que posa de manifest la capacitat de treball com a comunitat dels jueus i la incapacitat dels àrabs de posar-se d'acord i d'adoptar un posicionament mínimament pragmàtic.
També és interessat constatar que fins a la dècada dels 80 el conflicte és de caire internacional, d'Israel contra Egipte, Síria, Jordània, Egipte, Líban, Iraq... i que no és fins a l'inici de la intifada (1987) que esdevé un conflicte intern i el terrorisme cobra importància. De la mateixa manera, l'espiral infernal d'atemptats indiscriminats i represàlies desmesurades que encara avui es produeix, és producte de la segona intifada, del segle XXI.
Resumint, és un llibre que fa un estat de la qüestió sobre l'estat d'Israel i que ens permet matisar algunes idees que teníem abans i valorar en la seva justa mesura algunes de les afirmacions que es repeteixen per part dels palestins, com la referent als refugiats o a què els israelians han provocat totes les guerres a la zona.
Recomanat per fer-se una idea de l'origen de l'estat modern d'Israel i de les característiques del conflicte de Palestina.
Joan B. Culla, 2004
La Campana, 632 pàgines
Sovint ens resulta molt fàcil prendre una determinada posició ideològica amb la més absoluta facilitat - i frivolitat- només per la impressió que ens fan les notícies al respecte que els mitjans ens fan arribar. Òbviament, en fer-ho caldria assumir que des del nostre coneixement limitat quedam a mercè de la parcialitat de les nostres fonts. Uns dels temes actuals que amb més freqüència és objecte d'aquesta presa de posicions és el conflicte àraboisraelià, i normalment hom es posiciona en favor dels "desvalguts" palestins i en contra dels "pèrfids" israelians, tot considerant-los colonialistes, genocides, assassins i fins i tot paradoxalment de nazis.
Doncs bé, aquesta era la meva posició fins a la lectura del llibre del que parlo avui. No és que s'hagi capgirat, però sí que s'ha vist matisada. I és que aquesta història de l'estat d'Israel ens mostra la trajectòria dels treballs fets des de la dècada de 1880 per a crear una llar nacional jueva i el sorgiment del sionisme, fins a 2004.
La realitat és que observar l'esforç comú dels jueus europeus per trobar un lloc al món ens permet valorar-los de forma molt més positiva que de la forma que ho veim avui. Cal dir que a partir dels mínims reductes de jueus que havien romàs a Terra Santa i que vivien de la caritat del judaisme mundial, es desenvolupa una progressiva ocupació de terres (comprant-les, de forma legal) i de modernització econòmica que de mica en mica consolida la comunitat i la posa, des del punt de vista econòmic i organització, per sobre d'una comunitat àrab ancorada en el passat. És un procés cap a la creació de l'estat jueu que posa de manifest la capacitat de treball com a comunitat dels jueus i la incapacitat dels àrabs de posar-se d'acord i d'adoptar un posicionament mínimament pragmàtic.
També és interessat constatar que fins a la dècada dels 80 el conflicte és de caire internacional, d'Israel contra Egipte, Síria, Jordània, Egipte, Líban, Iraq... i que no és fins a l'inici de la intifada (1987) que esdevé un conflicte intern i el terrorisme cobra importància. De la mateixa manera, l'espiral infernal d'atemptats indiscriminats i represàlies desmesurades que encara avui es produeix, és producte de la segona intifada, del segle XXI.
Resumint, és un llibre que fa un estat de la qüestió sobre l'estat d'Israel i que ens permet matisar algunes idees que teníem abans i valorar en la seva justa mesura algunes de les afirmacions que es repeteixen per part dels palestins, com la referent als refugiats o a què els israelians han provocat totes les guerres a la zona.
Recomanat per fer-se una idea de l'origen de l'estat modern d'Israel i de les característiques del conflicte de Palestina.
Comentaris