Passa al contingut principal

"Trilogía berlinesa", Philip Kerr

(Berlin noir) March violets; The pale criminal; A German requiem
Philip Kerr (1989, 1990, 1991)
RBA. 720 pàgines.

Sota aquest nom de Trilogía berlinesa s'agrupen les tres primeres novel·les escrites per Philip Kerr, en les quals donà vida al personatge del detectiu Bernie Gunther. L'acció d'aquestes tres novel·les es situa a Alemanya, en el cas de les dues primeres en ple apogeu del nazisme i la tercera en la desolada alemanya de la postguerra. En els tres casos, l'acció gravita a l'entorn de la figura de Bernie Gunther. Aquest és un tipus dur, un detectiu en el sentit més clàssic del terme, ja que no perd l'oportunitat de fer una bona copa, enllitar-se amb una dona atractiva i de tant en tant no té més remei que fer ús de la violència, amb una destresa remarcable, val a dir. En la seva relació amb les autoritats i amb els poderosos opta gairebé sempre per un to fatxenda, irònic i desafiador.  Però més enllà d'això, el distingeixen altres qualitats sens dubte més interessants. Ha abandonat la Kripo, la policia criminal alemanya, per la incomoditat que li causen els dirigents nazis que ho enverinen tot amb el seu discurs racista i en general forassenyat. Tampoc té cap problema amb els jueus, i en general té uns valors que li fan sentir com a prioritària la recerca de la veritat per sobre de la seva pròpia seguretat o conveniència.

En la primera de les novel·les, Violetas de Marzo (el títol es refereix als nazis que s'afiliaren al NSDAP quan aquest ja havia assolit el poder), Gunther s'enfronta a un encàrrec en principi no gaire complicat: ha de seguir el rastre a un collaret desaparegut de la caixa forta de la filla morta d'un magnat del ferro en el Berlín olímpic de 1936. Així com avança la investigació queda a les clares que no sap tot el que hauria de saber de la investigació. Ho deixarem aquí per no trencar el misteri, però he de dir que és una molt bona novel·la negra.

A Pálido criminal, Gunther es "convidat" a reincorporar-se a la Kripo el 1938 per seguir la pista a un assassí en sèrie que assalta i assassina jovenetes que són el viu exemple de la raça ària: rossetes, blanques de pell i amb els ulls clars. Tanmateix, el que sembla la recerca d'un assassí, que les autoritats preferirien jueu, es va convertint de cada vegada més en un afer del tot tèrbol. Finalment, descobreix que no hi ha tal assassí en sèrie, sinó que el que succeeix és una maniobra amb la més vil intencionalitat política...

Réquiem alemán és potser la més complexa de les tres novel·les recollides en aquest volum. L'acció es situa  a l'any 1947, durant la postguerra europea. Gunther és contractat per un excompany seu, Becker, que es troba empresonat a Viena per la seva implicació en l'assassinat d'un soldat americà. La investigació es va complicant i es superposa amb la dura realitat de la situació post bèl·lica: dos països (Alemanya i Àustria) i dues ciutats dividides (Berlín i Viena), l'existència de múltiples autoritats ocupants, els perills derivants de l'afany rapinyaire de les tropes soviètiques, els problemes de la manca d'aliments i en generals dels subministraments bàsics per sobreviure, etc. La veritat és que la descripció d'aquesta realitat m'ha semblat d'allò més encertada, complementària de la que proporciona la magistral El tercer home, de Graham Greene. La tasca de Gunther és de cada cop més confusa i enganyosa, i el seu món esdevé com un laberint de miralls en el que no es pot refiar del que veu, i acaba indirectament atrapat en la confrontació URSS-EUA, en la gènesi de la Guerra Freda.

En general, tres grans novel·les del gènere negre, amb enfocaments diferents i molt interessants en ceda una d'elles i un protagonista magníficament ben perfilat. En conjunt, un 4 sobre 5. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...