Passa al contingut principal

"En la ciudad sumergida", José Carlos Llop

En la ciudad sumergida
José Carlos Llop, 2010
RBA, 352 pàgines

L'escriptor mallorquí José Carlos Llop va escriure aquest llibre a suggerència de la seva editora, que li va fer veure que quan hom arriba als cinquanta anys ja està preparat per parlar de la seva ciutat; ara bé, no espereu una freda obra d'encàrrec, més aviat el contrari. És una obra en la que l'autor parla de la seva ciutat, de vegades de la ciutat en què va néixer i d'altres de com era i és la ciutat més enllà de la seva relació personal. És un llibre que parla de Palma, de la sovint menystinguda Palma, des de la perspectiva de ciutat indiscutiblement mediterrània. No és un estudi antropològic encara que certs capítols s'hi podrien qualificar, ni sociològic o històric. Idò com podem qualificar aquesta peça de bona literatura? Segurament hauríem de dir que és un assaig sobre Palma a través dels ulls de Llop, una narració sentimental.

Els primers capítols els dedica a parlar dels territoris de la seva infantesa, les cases on va viure i l'ambient que el va enrevoltar. Tanmateix, no és un relat estrictament biogràfic, ja que el que fa l'autor és parlar de la ciutat que va conèixer, dels personatges, lloc i fets que va presenciar. Així, parla dels grans personatges que habitaven la ciutat, com Borges, Miró, els germans Villalonga, Camus, Fortunio Bonanova... També és molt interessant el seu relat de certs aspectes curiosos de la vida de Ciutat, i en general de la de Mallorca, com el particular cerimonial dels funerals, o com parla de la intensa vida nocturna a l'entorn de la plaça Gomila.

És un llibre molt interessant pel tema que tracta i perquè l'autor demostra una gran mestria a l'hora de descriure aquella ciutat que era i ja no és -fora de la memòria dels que varen tenir la sort de viure-la. Una magnífica lectura.

Post scriptum: al següent enllaç hi trobareu una entrevista de l'autor al programa de La2 de TVE en el qual parla d'aquesta obra: Entrevista José Carlos Llop a Página2

Comentaris

Anònim ha dit…
Ai...quins records de la nostra infantesa i joventut ens duu la ciutat de Palma a través d'aques llibre de Llop, als qui ens acostem a la cinquantena. Els detalls "sentimentals" són el que fan la ciutat viva que mai s'esvairà...
Antoni ha dit…
Ai...quins records de la nostra infantesa i joventut ens duu la ciutat de Palma a través d'aques llibre de Llop, als qui ens acostem a la cinquantena. Els detalls "sentimentals" són el que fan la ciutat viva que mai s'esvairà...

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...