Passa al contingut principal

"Memento mori", César Pérez Gellida

Memento mori (Versos, canciones y trocitos de carne I)
César Pérez Gellida, 2013
Suma de Letras, 584 pàgines

Valladolid, 2010. El cadàver d'una dona és descobert en un parc, amb dos signes distintius: a la dona li han retallat amd cura les parpelles i dins la seva boca s'hi ha trobat una poema, presumiblement obra del seu assassí. L'inspector d'homicidis Ramiro Sancho es farà càrrec de la investigació, una tasca que es convertirà en la més complexa i perillosa de la seva vida. Poc a poc anirà prenent consciència d'estar enfrontant-se a un assassí en sèrie. Amb l'ajuda d'un expert psicòleg, Armando Lopategui Carapocha, i una professora de literatura, Martina Corvo, anirà estrenyent el cercle de mica en mica sobre l'intel·ligent assassí, en una partida d'escacs de funestes conseqüències.

Memento mori és una novel·la negra que explora la idea d'un assassí intel·ligent, refinat, culte i metòdic contra el qual és gairebé impossible lluitar. En contraposició, l'inspector Sancho és un castellà gairebé arquetípic, seriós, concentrat i tremendament analític. Aquesta pugna  en aparença desigual comptarà amb la participació de personatges que ajudaran a perfilar la imatge de l'assassí i els seus motius. És una novel·la apassionant, en la qual assistim a un torcebraç intel·lectual de gran alçada a la vegada que exploram els possibles motius que porten a una persona a convertir-se en un assassí en sèrie. Sens dubte, el personatge d'Augusto Ledesma és el gran punt d'interès de la novel·la, i resulta pertorbadorament captivador. 

Ens trobam davant d'una novel·la d'aquelles que s'escriuen de tant en tant, que resulta absolutament addictiva tant per l'agilitat amb la que es desenvolupa la trama com per la naturalesa dels personatges
i sobretot per tos els constants girs argumentals que et mantenen aferrat al llibre fins als final. Una bona novel·la negra-

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...