Passa al contingut principal

"Allegro ma non troppo", Carlo Maria Cipolla

Allegro ma non troppo
Carlo Maria Cipolla, 1988
Traducció de María Pons
Mondadori, 64 pàgines

Allegro ma non troppo és, ni més ni manco, que un divertimento, un aplec de dos assaigs que l'historiador econòmic italià Carlo Maria Cipolla (1922-2000) va escriure per pura diversió i va fer circular entre els seus cercles més propers. L'èxit que varen tenir el va moure a publicar-los força anys després, després d'haver-los revisat.

El primer assaig es titula “El papel de las especias (y de la pimienta en particular) en el desarrollo económico de la edad media”, i constitueix una paròdia total de determinats estudis econòmics que plantegen canvis extraordinaris en base a fets totalment secundaris. En aquest breu assaig, l'autor "demostra" com tot el procés històric medieval a partir de les croades es fonamenta en l'apetit libidinós d'un eremita ansiós d'espècies. S'ha de reconèixer que més enllà de l'absurditat del plantejament de fons, la concatenació d'esdeveniments que planteja està molt ben travada i fins i tot podria induir a més d'un lector poc coneixedor del tema a donar-li validesa científica.


El segon assaig, “Las leyes fundamentales de la estupidez humana”, es basa un intent de classificar els estúpids del món a partir d'un sistema d'eixos de consciència i intencionalitat que resulta del tot hilarant, encara que en el seu conjunt el resultat de l'estudi no sigui tan absurd com podria semblar.

En definitiva, una lectura intel·ligent i molt entretinguda.

Carlo Maria Cipolla (1922-2000)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...