Passa al contingut principal

"Victus", Albert Sánchez Piñol

Victus
Albert Sánchez Piñol, 2012
La Campana, 608 pàgines

En els darrers dies de la seva existència, Martí Zuviria, proper al centenari, dicta la seva vida. I la seva vida no és gens ordinària. Estudiant indomable, acabà posant-se sota el mestratge de Sebastien Le Preste de Vauban, el més excels dels enginyers militars de la seva època al servei de Lluís XIV. A la mort de Vauban passa a formar dels exèrcits francesos que defensen les aspiracions al tron espanyol de Felip d'Anjou, i d'allà, prèvia deserció, al servei directe del general Antonio de Villaroel en la defensa aferrissada de Barcelona durant el setge borbònic fins al seu commovedor final l'onze de setembre de 1714.

Parlar a aquestes alçades de Victus és parlar d'un dels fenòmens literaris més notables dels darrers temps en el panorama cultural nacional. Amb aquesta novel·la, recentment continuada amb Vae Victus, Sánchez Piñol va despertar a parts igual admiració i recel, ja que la visió que ofereix del conflicte denosta per igual als militars borbònics i a les autoritats catalanes, de forma que només es rendeix a la inusitada resistència dels habitants de Barcelona, autèntics herois de la narració, que deixaren la vida en una lluita que tenien perduda en tot moment i que van sostenir de manera absolutament suicida. És aquesta Barcelona la que és enaltida a través dels ulls de Zuviria, en clara contraposició a l'actitud de les autoritats barcelonines, temeroses i aferrades a les lleis i les tradicions fins a límits que anaven més enllà del raonable. Poca cosa més a dir, una magnífica narració que crida el sentiment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...