Passa al contingut principal

"L'assassinat de Guillem de Berguedà", Francesc Ribera Titot

L'assassinat de Guillem de Berguedà
Francesc Ribera Titot
Ara Llibres, 350 pàgines

El 1196 mor assassinat Guillem de Berguedà, el més famós trobador dels comtats catalans. La seva mort trasbalsa notablement als seus admiradors, entre els quals el rei d'Anglaterra, de forma que es posa en marxa una discreta investigació per tal de establir l'autoria de tal crim. L'encarregat de dirigir la recerca del culpable és Hug d'Empúries, hereu comtal, que troba en aquest encàrrec la possibilitat de reparar escàndols del passat. Acompanyat per un cavaller de la seva confiança i un frare coneixedor de les corts nobles catalanes, emprèn un llarg viatge a la recerca d'informacions que el portin a resoldre el crim. El problema és la llarga llista de sospitosos, atès que la irrefrenable passió de trobador per allitar-se amb dames nobles i sobretot la seva incontinència a l'hora d'escampar-ho als quatre vents, abasta bona part dels nobles de l'època.  

Francesc Ribera (Foto: Adrià Costa a NacióDigital.cat)
L'assassinat de Guillem de Berguedà recupera per al gran públic una de les primeres grans figures literàries de Catalunya, Guillem de Berguedà, el més gran trobador de la seva època. Es planteja la història com una investigació criminal al llarg dels diversos comtats catalans i Occitània en el transcurs de la qual se'ns fa coneixedors dels versos més aclamats del berguedà. És una narració no exempta d'interès, però que en molts moments esdevé tremendament monòtona, ja que repeteix un pic i un altre el mateix esquema argumental: arribada al castell - conversa amb el senyor/a - versos del poeta. Així, tret d'alguns passatges on hi ha una mica d'acció, és una lectura força plana sense arribar a fer-se avorrida.

Probablement el major mèrit de l'autor hagi estat la capacitat de fer coneixedor al gran públic de l'obra de Guillem de Berguedà fent-se servir d'un narració que té com a eix central la pròpia mort del poeta i les reaccions que aquest suscitava entre els al·ludits per les seves gestes amatòries. Podrien dir que és una novel·la passable però que compleix a la perfecció amb la seva principal finalitat, difondre els versos de Guillem de Berguedà.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació