El maestro Juan Martínez que estaba allí
Manuel Chaves Nogales, 1934
Libros del Asteroide, 320 pàgines
El maestro Juan Martínez que estaba allí és un relat novel·lat de les vivències que els seus protagonistes patiren atrapats en un territori sotmès a una de tantes guerres inhumanes que el segle XX va patir. L'autor es basa en el testimoni directe del seu protagonista, recollit quan en va fer coneixença a París, per oferir una visió completament descarnada del que foren els inicis de l'etapa soviètica. Amb un estil planer i molt contingut, exposa en primera persona la successió de situacions patides per Juan Martínez i Sole en la seva lluita per la supervivència a la vegada que és capaç d'oferir una visió política de l'època. Així, es remarquen molt intensament determinats aspectes: la manca de respecte de tots els combatents per la vida dels seus conciutadans; el fracàs estrepitós de la burocràcia soviètica per proveir la població amb unes mínimes condicions de vida; la fam del poble com a factor determinant d'adhesió al bolxevisme; la immoralitat humana enmig de les guerres.
Manuel Chaves Nogales, 1934
Libros del Asteroide, 320 pàgines
El 1917, la parella de ballarins formada per Juan Martínez i la seva esposa Sole, després d'una estada a Istambul que han d'acabar de forma precipitada per l'assetjament al que són sotmesos per un oficial alemany que sospita que puguin ser espies, arriben a la Rússia dels tsars, on l'opulència de les classes altes els promet una vida confortable. Malauradament per ells, els sorprendrà la revolució russa, cosa que marcarà els següents anys de la seva existència. Durant un període de sis anys, es veuran immersos en la duresa de les situacions que comportà la cruenta guerra civil entre els bolxevics i els blancs, a més de tota la resta d'actors en conflicte: els petliuristes ucraïnesos, els polonesos, etc. Atrapats successivament entre Moscou, Kíev i Odessa, seran testimonis d'innumerables atrocitats comeses de manera successiva per tots els exèrcits en conflicte, a més que patir en primera persona la ineficàcia organitzativa dels bolxevics i molt especialment la negra petjada de la fam que s'emportà per davant la vida de milions de russos. En les seves vides es creuaran botxins txequistes, espies, farsants de tota mena, oficials bolxevics, espanyols en la seva mateixa situació, aristòcrates decaiguts i tota la fauna humana que en situacions extremes treu el pitjor de si mateixa.
El maestro Juan Martínez que estaba allí és un relat novel·lat de les vivències que els seus protagonistes patiren atrapats en un territori sotmès a una de tantes guerres inhumanes que el segle XX va patir. L'autor es basa en el testimoni directe del seu protagonista, recollit quan en va fer coneixença a París, per oferir una visió completament descarnada del que foren els inicis de l'etapa soviètica. Amb un estil planer i molt contingut, exposa en primera persona la successió de situacions patides per Juan Martínez i Sole en la seva lluita per la supervivència a la vegada que és capaç d'oferir una visió política de l'època. Així, es remarquen molt intensament determinats aspectes: la manca de respecte de tots els combatents per la vida dels seus conciutadans; el fracàs estrepitós de la burocràcia soviètica per proveir la població amb unes mínimes condicions de vida; la fam del poble com a factor determinant d'adhesió al bolxevisme; la immoralitat humana enmig de les guerres.
Sigui aquesta una narració fidel als fets històrics o no, el que és cert és que aconsegueix transmetre d'una manera molt mesurada tots els desastres de la guerra. L'estil que utilitza Chaves Nogales és un estil aparentment senzill, poc donat al tremendisme o a l'exageració que s'escauria amb moltes de les situacions descrites en el llibre. Per això és un llibre de lectura àgil i molt interessant.
Comentaris