Dos taüts negres i dos de blancs
Basada en fets reals, aquest novel·la de no ficció, en el més pur estil de A sang freda de Truman Capote o Tor, tretze cases i tres morts de Carles Porta, intenta reconstruir les circumstàncies en les que va tenir lloc l'esfereïdor succés, i ho fa d'una forma molt original: a través de les històries d'un grapat de personatges que guarden relació directa o indirecta amb els fets. D'aquesta manera, i com si d'un mosaic es tractàs, coneixem la tràgica història d'un assassinat comès per pura enveja i que gràcies a la corrupció i a la ineficàcia inherents al règim franquista de l'època, quedarà impune per complet.
Dos taüts negres i dos de blancs constitueix, per una banda, el retrat del final d'una època en una zona rural del Pirineu català, que de mica en mica deixa de ser atractiva des del punt de vista de les comunicacions, del clima i de les formes de vida tradicionals. Per altra banda, és el retrat de la crueltat dels darrers dies de guerra, en plena retirada dels republicans cap a França, i de l'arbitrarietat que presidí el nou estat franquista, on els càrrecs de responsabilitat quedaren en mans no de persones aptes sinó de persones addictes al règim i que havien fer mèrits durant la guerra. És la mort del talent i la intel·ligència, substituïda per una manca absoluta de coneixements i en molts de casos per una ineptitud rapinyaire que molt poc té a veure amb conceptes com el de justícia.
Una lectura molt recomanable, àgil i colpidora, en un gènere novel·lesc molt interessant.
Pep Coll, 2013
Proa, 440 pàgines
Una parella de masovers i les seves dues filles apareixen brutalment assassinats a la seva masia de Carreu, al Pallars, prop de La Pobla de Segur, el 1943. S'obre una investigació que molt aviat es demostra més encaminada a tapar la realitat que a esclarir-la, de forma que al cap de poc temps els sospitosos queden en llibertat i el crim resta impune, encara que la seva autoria sigui gairebé de domini públic.
Dos taüts negres i dos de blancs constitueix, per una banda, el retrat del final d'una època en una zona rural del Pirineu català, que de mica en mica deixa de ser atractiva des del punt de vista de les comunicacions, del clima i de les formes de vida tradicionals. Per altra banda, és el retrat de la crueltat dels darrers dies de guerra, en plena retirada dels republicans cap a França, i de l'arbitrarietat que presidí el nou estat franquista, on els càrrecs de responsabilitat quedaren en mans no de persones aptes sinó de persones addictes al règim i que havien fer mèrits durant la guerra. És la mort del talent i la intel·ligència, substituïda per una manca absoluta de coneixements i en molts de casos per una ineptitud rapinyaire que molt poc té a veure amb conceptes com el de justícia.
Una lectura molt recomanable, àgil i colpidora, en un gènere novel·lesc molt interessant.
Comentaris