“El gos de terracota”, Andrea Camilleri

Il cane di terracotta
Andrea Camilleri, 1996
Traducció al català de Pau Vidal
Edicions 62, 272 pàgines 

El comissari Montalbano descobreix per accidents una important trama de tràfic d’armes i al mateix temps el que sembla ser un enigma formidable: els cadàvers despullats de dues persones abraçades enmig del que sembla una disposició simbòlica d’un seguit d’elements. Atret per la resolució d’aquest misteri, deixarà en mans els afers més ordinaris del crim organitzat per emprendre una investigació que el durà varies dècades cap al passat per descobrir una historia d’amor i de crueltat.

La segona entrega de la sèrie del comissari Montalbano es desdobla en dues investigacions que s’originen en el mateix lloc però de forma divergwnt. Per una banda, les activitats delictives del crim organitzat, implicat en aquest cas en el tràfic d’armes, i per altra en el que sembla ser un crim antic en el qual la simbologia hi juga un paper molt destacat. Serà aquesta segona la que cridi més l’atenció del comissari, que farà mans i mànigues per intentar esbrinar què hi ha darrera la troballa dels cadàvers, encara que per fer-ho hagi de remuntar-se als nus més foscos de la nació italiana, l’època de la segona guerra mundial i la invasió nord-americana de Sicilia, per descobrir una tràgica història d’amor. 

Es tracta d’una novel·la interessant, amb una investigació una mica diferent. El ritme narratiu és àgil encara que de vegades li manca una mica de intensitat en tractar dels temes de l’època del desembarcament aliat a Sicília. El conjunt és una mica decebedor en relació a la primera novel·la de la sèrie.

Comentaris