Passa al contingut principal

“El gos de terracota”, Andrea Camilleri

Il cane di terracotta
Andrea Camilleri, 1996
Traducció al català de Pau Vidal
Edicions 62, 272 pàgines 

El comissari Montalbano descobreix per accidents una important trama de tràfic d’armes i al mateix temps el que sembla ser un enigma formidable: els cadàvers despullats de dues persones abraçades enmig del que sembla una disposició simbòlica d’un seguit d’elements. Atret per la resolució d’aquest misteri, deixarà en mans els afers més ordinaris del crim organitzat per emprendre una investigació que el durà varies dècades cap al passat per descobrir una historia d’amor i de crueltat.

La segona entrega de la sèrie del comissari Montalbano es desdobla en dues investigacions que s’originen en el mateix lloc però de forma divergwnt. Per una banda, les activitats delictives del crim organitzat, implicat en aquest cas en el tràfic d’armes, i per altra en el que sembla ser un crim antic en el qual la simbologia hi juga un paper molt destacat. Serà aquesta segona la que cridi més l’atenció del comissari, que farà mans i mànigues per intentar esbrinar què hi ha darrera la troballa dels cadàvers, encara que per fer-ho hagi de remuntar-se als nus més foscos de la nació italiana, l’època de la segona guerra mundial i la invasió nord-americana de Sicilia, per descobrir una tràgica història d’amor. 

Es tracta d’una novel·la interessant, amb una investigació una mica diferent. El ritme narratiu és àgil encara que de vegades li manca una mica de intensitat en tractar dels temes de l’època del desembarcament aliat a Sicília. El conjunt és una mica decebedor en relació a la primera novel·la de la sèrie.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...