Passa al contingut principal

"El carter sempre truca dues vegades", James M. Cain

The Postman Always Rings Twice
James M. Cain, 1934
Traducció al català de Manuel de Pedrolo
Edicions 62, 144 pàgines

Frank Chambers és un rodamón embolicat constantment amb la policia a qui la fortuna porta a la cafeteria de Nick Papadakis a Twin Oaks (Califòrnia). Després d'haver vist Cora, la jove esposa de l'amo, accepta començar a treballar en la benzinera i petit taller annexes. Ràpidament l'espurna dels desig s'encén entre els dos joves, que s'emboliquen en una apassionada relació i comencen a jugar amb la idea d'assassinar Papadakis per gaudir d'una vida comfortable. Després d'una primera temptativa fallida, la culminació dels seu pla, lluny de portar-los a la felicitat, els farà entrar en una espiral negativa de conseqüències tràgiques. 

Escrita el 1934, El carter sempre truca dues vegades constitueix un obra d'una gran i descarnada modernitat. En la línia de la gran novel·la negra nord-americana, presenta dos personatges principals obscurs i plens de matisos, empesos per un desig irrefrenable que els porta a actuar de la manera més cruel per lliurar-se d'aquell a qui consideren un obstacle per la seva felicitat. Són constants les referències sexuals, el recurs a la violència i l'aparició d'advocats de fosques intencions que saben esprémer el sistema judicial en benefici dels seus defensats.

James M. Cain aconsegueix amb aquesta breu novel·la que el lector es submergeixi en un ambient enrarit, en el qual els personatges principals no semblen mai parlar de forma sincera entre ells a pesar de l'extrema passió que els uneix. Envoltada de certa polèmica, ja que va ser censurada en diversos estats dels EUA, va ser el primer gran èxit de Cain, al que seguirien obres com Mildred Pearce, que els consagraren com un dels grans novel·listes del gènere.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...