Passa al contingut principal

"Medio sol amarillo", Chimamanda Ngozi Adichie

Half of a Yellow Sun
Chimamanda Ngozi Adichie, 2006
Traducció al castellà de Laura Rins Calahorra
Penguin Random House, 544 pàgines 

A principis dels anys 60, Nigèria s'obre camí com a estat independent enmig de les tensions pròpies de l'època postcolonial. En aquesta situació, alguns individus com els pare de les bessones Kainene i Olanna tenen la capacitat de fer fortuna i viure amb l'opulència pròpia dels nous rics. Tanmateix, les dues dones, a pesar d'haver-se criat en el mateix entorn, han triat camins diferents. Mentre Olanna s'ha decantat per la vida acadèmica en la universitat de Nsukka, Kainene ha optat per esdevenir una dona de negocis i posar-se al capdavant dels negocis del seu pare. També és diferent la seva situació sentimental, ja que Olanna té una relació estable amb el professor universitari Odenigbo, mentre Kainene gaudeix de la seva vida de celebritat local sense comprometre's amb ningú fins que entra en escena Richard, un anglès que ha viatjat al país sense tenir massa clara la seva motivació més enllà de la fascinació que sent per una peça antiga de la cultura Igbo-Ukwu. En la mateixa època , Ugwu és contractat com a criat d'Odenigbo, situació que li reportarà un gran enriquiment humà i intel·lectual. Aquest conjunt de personatges travessarà èpoques turbulentes a nivell personal i molt especialment a causa del conflicte que es desfermarà amb la proclamació de la independència del país dels igbos, Biafra, i la lluita amb Nigèria per tal de fer sobreviure aquest país.

La narració està estructurada en quatre parts: la primera i la tercera es situen a principis dels anys 60 i s'hi descriuen les relacions entre les dues parelles i la integració d'Ugwu a la seva nova situació, mentre que la segona i la quarta es centren en el moment de la guerra de Biafra i les dures experiències per les que passen els protagonistes. 

Medio sol amarillo és una novel·la que es centra en les vivències de tres dels personatges esmentats: Richard, Olanna i Ugwu. A partir d'ells tres es desenvolupa la visió d'una època molt dura per la jove nació nigeriana, després de la seva independència i amb la temptativa de secessió del territori sud-est, l'anomenada Biafra. L'elecció d'aquests tres personatges com a fil conductor permet a l'autora oferir tres mirades diferents sobre els fets que es desenvolupen. Per una banda, la mirada d'Olanna, una dona jove de classe alta, formada a Anglaterra i que es sent compromesa amb el seu país des de l'àmbit acadèmic, a pesar de tenir opcions materialment més favorables. Per contra, la mirada d'Ugwu ens remet a la Nigèria més rural, als habitants de classe baixa que viuen dignament però sense luxes i que senten com una mena d'admiració i aclaparament quan entren en contacte amb la realitat del món més desenvolupat, amb les seves comoditats i la gran abundància de béns. És un personatge que il·lustra en part l'actitud de vergonya cap als propis orígens socials i la voluntat de formar-se. En darrera instància, Richard és la mirada occidental, però no la d'un occidental condescendent amb Àfrica, sinó la d'algú fascinat pel territori i que a través de l'amor desenvolupa un gran estima pel projecte de Biafra. Els personatges de Kainene i Odenigbo són en certa manera el contrapunt d'Olanna i Richard, un esperit pragmàtic que no es deixa endur pels seus sentiments i un intel·lectual impetuós i ferm defensor de la lluita per fer de Biafra un estat just al marge de la corrupció. 

Adichie construeix una novel·la molt sòlida, amb la qual és capaç de desenvolupar dos eixos narratius de gran intensitat. Per una banda, és una història que ens parla de les relacions humanes, de les dificultats per les que han de passar les parelles i de com una errada pot desencadenar un seguit de males decisions que acaben amb la confiança d'éssers estimats i, a la vegada, tenir conseqüències positives. També és una novel·la sobre el creixement i el despertar a la vida d'un jove adolescent que surt d'una comunitat rural i entra en l'ambient intel·lectual universitari, a més de viure el seu despertar sexual i sentir-se testimoni de les males decisions successives que enverinen la relació entre Olanna i Odenigbo i la d'Olanna i Kainene. 

L'altre eix narratiu és d'una enorme duresa, ja que es basa en l'experiència dels personatges durant el conflicte armat. La sensació d'incertesa, de fragilitat, de trasbals, de pànic són transmeses de manera magnífica per part de l'autora a partir de la quotidianitat que han d'afrontar els personatges: la fugida precipitada de la seva llar per l'avanç enemic, l'angoixa davant el fet de no poder trobar els aliments mínims per sobreviure, la indefensió que experimenten en els atacs aeris, la impotència en contemplar com persones que tenen al seu voltant moren mica en mica d'inanició. És una narració que no cerca impactar al lector de manera artificiosa o efectista, sinó que l'impacta partir de la naturalitat sòbria i brutal amb que són plasmats els desastres de la guerra. Mostra de quina manera s'utilitzà la fam com a arma, la forma en que es va fer servir la desinformació fins al punt de posar en perill als propis ciutadans i com davant l'extrema gravetat de la situació algunes persones treuen el pitjor de si mateixes i d'altres el millor, com és el cas de Kainene i Richard, compromesos amb el projecte de Biafra i sobretot amb la seva gent. 

És aquesta una novel·la absolutament brillant, extraordinària, un retrat dels desastres de la guerra que parla de Biafra com podria parlar de Bòsnia o Afganistan, ja que les guerres són dolorosament semblants les unes a les altres. En totes elles pateixen els dèbils i paguen les actituds irracionals dels grans homes amb la seva sang. Una lectura maravellosa, un visió d'Àfrica dolorosament preciosa i una reflexió sobre com l'afany europeu de manipular el paper de les diverses ètnies per consolidar el seu poder portà, temps després, a vertaderes catàstofes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...