"Me'n vaig", Jean Echenoz

Je m'en vais
Jean Echenoz,1999
Traducció al català de Maria Ginés
Proa, 184 pàgines

-Prix Goncourt 1999-

Felix Ferrer es un galerista d'art que es sent una mica de tornada de tot. Un bon dia decideix que està cansat de la vida amb la seva dona, i simplement aplega els trastos i se'n va sense més ni més. Instal·lat a la seva galeria, el seu principal col·laborador li ofereix una aventura que pot reportar-li enormes beneficis: rescatar una col·lecció d'art inuit d'un vaixell que fa dècades que encallà al nord del Canadà. Ferrer s'embarca en aquesta odissea moderna amb uns resultats excel·lents, però quan retorna a París, el robatori de la seva col·lecció el torna deixar sense motivacions. Tanmateix, la intuïció d'un policia de la científica el posarà en la bona direcció per recuperar la seva fortuna. Amb tot, quan sembla que es té tot un també es pot tornar a trobar amb la sensació de no tenir res...

Me'n vaig és una novel·la de gran senzillesa, tant pel que fa al seu argument com a la seva estructura i el llenguatge emprat. De fet, la simplicitat en el llenguatge és una de les senyes d'identitat més característiques de Jean Echenoz. En aquest cas, l'estil ajuda a transmetre les sensacions vitals del protagonista, un home que es sent desmotivat per la vida, que no n'espera gaire cosa més que anar passant amb dignitat i tenir alguna dona al llit que li alegri els dies. Enmig d'aquesta vida anodina, la troballa del tresor d'art inuit i la seva posterior desaparició li donen un cert al·licient per viure, sense que tampoc l'acabi d'acostar a la felicitat.

Una lectura entretinguda interessant amb un estil particular, que fou mereixedora del premi Goncourt de 1999.

Jean Echenoz (Aurenja, França, 1947)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès a seguir endavant a pesar de tot. Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

Més informació

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

Més informació

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

Més informació

Lectures i divagacions

Cercar en aquest blog