Passa al contingut principal

"La Malcontenta", Sebastià Alzamora

La Malcontenta
Sebastià Alzamora, 2015
Proa, 240 pàgines

Un matí de 1829, l'execució de tres condemnats per assassinat esdevé una orgia de violència i mort. Joan de Son Durí, cap d'un colla de bandolers, assassina un dels guardes, a un dels seus companys i agredeix al capellà, per més inri oncle seu, mentre un altre dels condemnat és mort a cops de maça. Entre el públic, Antònia Suau, la Malcontenta, contempla l'escena mentre desitja que tot acabi aviat i que el seu estimat, Joan de Son Durí, deixi de fer mal al món. A partir d'aquí, en viatges endavant i en darrera en el temps, coneixem la història que uní els enamorats i la venjança contra Fullaní, que traí ela de la seva colla amb l'esperança de fer-se amb el botí ocult.

La Malcontenta és una novel·la que reflecteix amb una crueltat extrema la realitat del món de l'antic règim i la brutalitat a la que es veien abocadea moltes persones. Enmig d'una panorama de misèria propi de la Mallorca preturística, assistim a la història d'un amor profund, quasi una devoció, de n'Antònia Suau per en Joan de Son Durí, personatge d'una extraordinària crueltat però que estima i respecta la seva estimada. Aquesta novel·la és construeix a partir d'escenes, de quadres, d'una enorme potència narrativa. Entre aquestes, l'escena que obre la novel·la, l'execució de la partida d'en Durí, és gairebé tarantiniana; en l'escena que suposa la trobada entre n'Antònia i en Durí, la mestria d'Alzamora el porta a crear un atmosfera tràgica en la qual la tensió pareix que vol sortir dle paper.

El retrat d'una dona i d'un temps de brutalitat, en el que era més probable morir de fam, violència o malaltia que per causes naturals. L'obra va ser adaptada magníficament al teatre en forma de monòleg per Agnès Llobet, José Martret i Rafel Gallego, amb una colossal interpretació d'Agnès Llobet. Molt recomanable tant la novel·la com l'obra de teatre.
https://external-content.duckduckgo.com/iu/?u=https%3A%2F%2Ftse1.mm.bing.net%2Fth%3Fid%3DOIP.7bO_9s9tFfsPCu_e6iV_sQHaEK%26pid%3DApi&f=1
Agnès Llobet interpreta La Malcontenta

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...