Passa al contingut principal

"39° a l'ombra", Antònia Vicens

39° a l'ombra
Antònia Vicens, 1968
Lleonard Muntaner Editor, 192 pàgines 

Na Miquela és una al·lota que su una vida grisa i monòtona al poble amb els seus oncles i la seva cosina Maria. Poc avesada a les passions, es sent atreta per don Damià, un capellà jove que li suposarà una forta decepció sentimental. A pesar de la insistència de la seva cosina a fer-la seguir el camí de la vida consagrada, finalment es decideix a partir a fer feina en un souvenir de la Cala, on entrarà en contacte amb realitats complexes i diverses, sempre a la recerca de sentir una passió autèntica.

Aquesta novel·la explora la realitat del món del turisme en plena expansió del sector en els anys 60. És una realitat que l'autora coneixia bé, ja que mentre escrivia aquesta obra feia feina en un hotel de Cala d'Or. El que exposa és un món amb forta presència de treballadors provinents de la península, sotmesos a unes condicions laborals molts dures i que vivien amb una total austeritat però amb moltes ganes de festa i sobretot de no tornar als pobleys de misèria dels que procedien. També retrata alguns aspectes de la realitat històrica, els vencedors i els vençuts de la Guerra del 36 o el rastre que deixà la Segona Guerra Mundial en la població alemanya, tant a nivell físic com intel·lectual.
Igualment interessant és el contrast que s'estableix entre el poble i la Cala, entre la Mallorca tradicional, aferrada a la vida discreta, a la preeminència de l'Església, a la por al què diran, amb la Mallorca que emergeix de la mà del turista, molt més desinhibida i promiscua, de moralitat molt més relaxada. 

La narració no pretén desenvolupar un argument tancat, sinó que més aviat pretén fer un acostament a la realitat d'una època i un espai a la vegada que ens posa en la pell de na Miquela i el seu esforç permanent per sentir, per sentir-se desitjada, per abandonar la seva apatia establerta a base d'anys de criança en un ambient trist i deprimit. El desenvolupament es permet alguns moments en els quals la realitat i els pensaments es confonen.

39° graus a l'ombra constitueix un molt bon acostament a la realitat d'una època que ho va canviar tot a Mallorca, i és una excel·lent forma d'acostar-se a l'obra d'Antònia Vicens, que no debades va obtenir el Premi Sant Jordi de novel·la de 1967 per aquest treball. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...