Passa al contingut principal

"Historias del calcio", Enric González

Historias del calcio
Enric González, 2007
RBA, 256 pàgines

Si hi ha un lloc en el món on el futbol és un dels elements transcendentals de la societat, aquest és Itàlia. Durant quatre anys de corresponsalia a Roma, Enric González va escriure, després de cada jornada de la Serie A (l'equivalent a la 1a divisió espanyola, o com es digui actualment), una crónica. De vegades aquesta crònica analitzava els fets de la jornada, però de vegades era més aviat una reflexió sobre el món del futbol italià, la seva idiosincràsia o sobre alguns dels seus personatges cèlebres.

En aquestes cròniques, que van de la temporada 2003-2004 a la 2006-2007, hi ha uns quants temes que regularment  compareixen a les cròniques. Qüestions com la preponderància de la Juventus i tot l'escàndol de la trama de corrupció futbolística encapçalada per Luciano Moggi, que acabà amb el descens de l'equip a la Serie B, o la particular àura de l'Inter, el segon més seguit del país i perseguit per una mena de mala sort o mal fer constant. També són habituals les referències a la qüestió de la violència i de la presència del neofeixisme en els estadis. 
Sobre aquesta darrera qüestió, ha estat molt interessant llegir sobre el partit Livorno-Lazio de la temporada 2005-2006. En l'article titulat "Piazzale Loreto", Hernández narra com en el principi del partit, que enfrontà l'equip més d'esquerres d'Itàlia amb el més filofeixista, els seguidors de la Lazio saludaren els seus jugadors amb crits de "Mussolini! Mussolina!", i la resposta dels livornesos va ser a l'alçada de la provocació: "Piazzale Loreto! Piazzale Loreto!". El Piazzale Loreto és el lloc de la ciutat de Milà on Mussolini i la seva amant Clara Petacchi foren linxat i penjats de cap per avall a una benzinera. Coses així fan del calcio una competició esportiva singular.

A més d'aquestes qüestions, Hernández també es fixà en els jugadors més prometedors del moment, com ara Cassano o Adriano, però el més citat de tots ells és Francesco Totti, la darrera gran icona del futbol italià i un dels tipus més carismàtics. Romà i romanista, va ser un autèntic one club man i símbol del conjunt de la capital.

Historias del calcio és un llibre entretingut, molt recomanable per qui gaudeixi del futbol i sobretot per qui estigui interessant en les seves repercussions socials i en com un esport esdevé un reflex de la societat en la que es desenvolupa. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...