Passa al contingut principal

"Les filles del fred", Camilla Läckberg

Stenhuggaren
Camilla Läckberg, 2005
Traducció al català de Lluís Solanes Poch
Ara Llibres, 448 pàgines

Un matí, un pescador aconsegueix una pesquera que mai ningú hauria desitjat: el cos sense vida de la petita Sara. El que semblava un terrible accident es desvetlla en un assassinat amb una característica particular: la víctima havia estat obligada a ingerir cendres abans de ser ofegada en una banyera. A partir d'aquest moment, tota la policia de Fjallbacka emprèn un investigació contra rellotge per descobrir l'assassí, sota la direcció de Patrick Hedstrom. De mica en mica, més enigmes es posen sobre la taula dels investigadors.

Aquesta tercera entrega de la sèrie Fjallbacka manté l'interès de les seves antecessors. En aquesta ocasió, Lackberg adopta un estil narratiu que desdobla cada capítol en dues línies narratives. Per una banda, la narració dels fets en el temps present, i per altra la narració d'uns fets que arranquen a la dècada de 1920 i abasten fins a a la dècada de 1960. Evidentment, les dues línies narratives són importants a l'hora d'entendre el per què de tot plegat.

Les filles del fred és una lectura lleugera que pertany a una de les sèries més celebrades de la novel·la negra escandinava. Un dels elements distintius d'aquesta novel·la, i en conjunt de tota la sèrie és que si bé hi ha uns personatges principals, els personatges secundaris tenen també un cert pes en la narració, no tan sols en el que es refereix a la investigació del fet criminal sinó amb subtrames que només els afecten a ells. Entre aquestes destaca la situació d'Anna, la germana d'Erica. 

En definitiva, una lectura ideal per aquesta època de vacances, molt entretinguda. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...