Stenhuggaren
Camilla Läckberg, 2005
Traducció al català de Lluís Solanes Poch
Ara Llibres, 448 pàgines
Un matí, un pescador aconsegueix una pesquera que mai ningú hauria desitjat: el cos sense vida de la petita Sara. El que semblava un terrible accident es desvetlla en un assassinat amb una característica particular: la víctima havia estat obligada a ingerir cendres abans de ser ofegada en una banyera. A partir d'aquest moment, tota la policia de Fjallbacka emprèn un investigació contra rellotge per descobrir l'assassí, sota la direcció de Patrick Hedstrom. De mica en mica, més enigmes es posen sobre la taula dels investigadors.
Aquesta tercera entrega de la sèrie Fjallbacka manté l'interès de les seves antecessors. En aquesta ocasió, Lackberg adopta un estil narratiu que desdobla cada capítol en dues línies narratives. Per una banda, la narració dels fets en el temps present, i per altra la narració d'uns fets que arranquen a la dècada de 1920 i abasten fins a a la dècada de 1960. Evidentment, les dues línies narratives són importants a l'hora d'entendre el per què de tot plegat.
Les filles del fred és una lectura lleugera que pertany a una de les sèries més celebrades de la novel·la negra escandinava. Un dels elements distintius d'aquesta novel·la, i en conjunt de tota la sèrie és que si bé hi ha uns personatges principals, els personatges secundaris tenen també un cert pes en la narració, no tan sols en el que es refereix a la investigació del fet criminal sinó amb subtrames que només els afecten a ells. Entre aquestes destaca la situació d'Anna, la germana d'Erica.
En definitiva, una lectura ideal per aquesta època de vacances, molt entretinguda.
Comentaris