Eva Baltasar, 2020
Club editor, 160 pàgines
Boulder és una dona que no acaba de trobar el seu lloc en el món. És incapaç de treballar en equip, i això la porta a una remota zona de Chile per fer feina a un campament infantil, i després acaba de cuinera en un vaixell de càrrega, on gaudeix de la seva solitud. Però en una escala l'amor es creua en la seva vida: coneix una islandesa, Samsa, amb qui viu una passió irrefrenable en les seves intermitents trobades. Però aquesta vida provisional toca al seu final quan Samsa torna al seu país, i ell decideix seguir-la. Un cop instal·lades, la seva vida es va fent de cada vegada més convencional, mentre la Boulder es va sentint cada cop més asfixiada.
Aquesta novel·la breu retrata l'intent d'una dona per trobar el seu lloc en el món, i un cop trobat aquest, la manera en que es va sentint cada cop més presonera d'una vida convencional. És una novel·la sobre la gent que és feliç vivint una vida solitària i també sobre com l'enamorat és capaç de passar per sobre de totes les nostres conviccions i creences més arrelades. Retrata també de forma molt encertada el trastorn que suposa per qualsevol parella el fet de tenir un infant a través d'un procés de fertilitat, la forma en la que la dona es prepara per acollir la nova vida mentre que l'altra part de la parella assisteix a tot plegat sense intentar fer nosa.
Més enllà de les interessants temàtiques que tracta, l'estil d'Eva Baltasar és molt fresc, àgil i dinàmic; per moments fins i tot frenètic. La narració està escrita en primera persona, de forma que acompanyam a la protagonista (de qui en desconeixem el nom, atès que Boulder és el malnom que li posa la Samsa) en el seu periple per la vida, des d'un embarcador de l'illa de Chiloé fins a un creuer per l'Atlàntic Nord. És una novel·la tremendament interessant.
Comentaris