Passa al contingut principal

"No tots els homes viuen al món de la mateixa manera", Jean-Paul Dubois

Tous les hommes n'habitent pas les monde de la même façon
Jean-Paul Dubois, 2019
Traducció al català de Pau Joan Herrnández
Edicions 62, 248 pàgines
Premi Goncourt 2019

Paul Hansen evoca la història de la seva vida, que és la història d'un francès fill d'un pastor protesatant danès i una francesa atea, propietària d'un cinema. És la història d'una persona que cerca el seu lloc en el món i sembla haver-lo trobat en un lloc tan remot com el Canadà, on arriba per ser a prop del seu pare i on troba la seva companya de vida, s'origens tans peculiars com els seus i que es guanya la vida pilotant una avioneta sobre els grans llacs. La vida de Paul Hansen és una vida com qualsevol altra, fins que els drames del destí el porten per a enfrontar-se a una realitat difícil de manejar.


Aquesta novel·la, mereixedora del premi Goncourt, explora la vida quotidiana des de la perspectiva, molt actual, d'una persona que necessita trobar el seu lloc en el món, i el troba molt enfora de les seves arrels, al Canadà, fent una feina que mai s'haria plantejat, la de cap de manteniment d'un bloc de pisos, un condomini, com en diuen a Amèrica del Nord. El coneixem a la presó, i és des de la presó des d'on relata la seva vida, una vida que transcorre de forma més o manco convencional, tret de les circumstàncies que envolten el ministeri del seu pare i el seu tràgic final, així com el de la seva dona. Aquestes circumstàncies el portaran a trobar-se en una situació d'estrés que el durà a esclatar i el durà a la presó.

No tots els homes viuen al món de la mateixa manera és una novel·la de la quotidianitat, que ens parla de les circumstàncies vitals d'un home gens excepcional, escrita amb un estil àgil.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...