Passa al contingut principal

“La mala dona", Marc Pastor

La mala dona
Marc Pastor, 2008
La Magrana, 248 pàgines

En els complexes anys previs a la Gran Guerra, s'escampa entre les classes populars un rumor sinistre: algú fa desaparèixer infants. Aviat aquest algú esdevé un monstre, un vampir. La posició de les forces de l'ordre és la de tapar tant com es pugui aquest afer, però el comissari Moisès Corvo no està disposat a fer els ulls grossos i emprèn una investigació gairebé pel seu compte per mirar de trobar el parador dels desapareguts i sobretot del seu captor, amb l'ajuda del seu company Juan Malsano.

En aquesta obra, Marc Pastor recull l'episodi real d'Enriqueta Martí, la vampira del Raval, que el 1912 va ser detinguda acusada d'haver segrestat, esquarterat i emprat per fer pocions i ungüents a un nombre indeterminat d'infants. Aquesta història, convenientment magnificada per la premsa de l'època amb la connivència de les autoritats, li valgué a Martí el títol de vampira. En realitat, segons semblen indicar investigacions posteriors, en realitat l'únic delicte comès a ciència certa per Martí seia el segrest d'una nina a qui volia fer passar per filla seva. Sembla també que hi havia gent poderosa implicada en el tràgic de menors que aprofita l'avinentesa per fer servir Enriqueta Martí d'ase dels cops.

Amb la seva habitual prosa àgil, Pastor introdueix la història fent servir un narrador omniscient força particular: la Mort. A més introdueix també un ventall de personatges que contribueixen a crear una atmosfera mistèrica, afavorida pel fet que bona part dels esdeveniments tenen lloc durant la nit barcelonina. D'aquesta manera, Marc Pastor reeix en crear una història que podria ser ben bé la d'un vampir, tot i que en realitat sigui la d'una assassinada connectada i emparada per les altes esferes de la societat barcelonina.

A pesar de seguir la llegenda negra a l'entorn de la figura d'Enriqueta Martí, La mala dona és una novel·la ben recomanable. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...