La cosina gran
Laura Gost, 2019
Lleonard Muntaner editor, 152 pàgines
Na Rosa, una preadolescent de dotze anys, veu com la seva vida canvia quan la seva cosina gran, Tina, es trasllada a viure amb la seva família després dels tràgica mort dels seus pares. A pesar de les expectatives positives que té na Rosa, guanyar una germana gran, la realitat serà que es veurà immersa en l'espectacle de l'adolescència de la seva cosina gran. Na Tina resulta ser una al·lota egocèntrica, que necessita ser constantment el centre d'atenció i que no dubta a ofendre qui sigui per sortir-se amb la seva. Mentrestant, ella mateixa entra en la fase adolescent, que experimenta a través de la insatisfacció amb el seu cos, els primers enamoraments i les experimentacions pròpies de l'edat.
Aquesta novel·la, debut literari de Laura Gost, quionista guanyadora d'un Òscar, ens presenta una història que té per centre l'etapa de l'adolescencia. L'autora explora les pors i temences de la protagonista, a la vegada que la cofronta amb l'actitud de la seva cosina gran, marcada sens dubte per la tràgica mort dels seus pares. És una historia construïda amb uns elements que ens resulten familiars, com és el recurrent tema del patiment adolescent, les pors de les al·lotes de no desenvolupar-se físicament prou aviat, el primer enamorament... L'element més distintiu és la relació que estableixen na Rosa i na Tina amb els seus veïns, que afegeix un punt de desconcert.
És una obra que es llegeix amb facilitat i que planteja una situació familiar per molta gent, de forma que és senzill identificar-se o si més no empatitzar amb la protagonista. Amb tot, el personatge de na Rosa resulta en alguns moments excessivament encartronat, massa formal, com si fos capaç de controlar la seva resposta emocional en moments en què no sembla una actitud pròpia d'una adolescent.
Una lectura amena, però que denota una certa manca de maduresa de la seva autora, a qui amb tot podem augurar un futur esplèndid en el món literari.
Comentaris