Passa al contingut principal

"Set dies“, Miquel Horrach

Set dies
Miquel Horrach, 2020
ifeelbooks, 248 pàgines

En un vespre de tempesta sobre Cabrera, un bombarder alemany és tombat per un caça britànic. La guarnició de Cabrera rescata el cadàver del pilot i recull al passatger supervivent. A partir d'aquí, s'activen les alarmes diplomàtiques i arriben les ordres des de Berlín. Cal custodiar durant set dies al misteriós passatger, Moritz Hoepp, fins que pugui ser traslladat a Alemanya. La responsabilitat de la custòdia recau en Llorenç Villalonga, psiquiatre i escriptor, que es dedicarà a passejar el seu convidat per la Palma de postguerra.

Set dies, novel·la guanyadora del premi Ciutat de Palma Llorenc Villalonga de novel·la 2020, es desenvolupa com una novel·la d'espies ambientada en la Mallorca de la postguerra civil, en plena segona guerra mundial. És una novel·la que fa servir alguns personatges històrics per bastir la narració, com el metge Villalonga o el cap de Falange Alfonso Zamora, alter ego del Marqués de Zayas. És una novel·la de desenvolupament una mica desigual, ja que la part més interessant a nivell argumental, la trama de l'espionatge, compareix molt a la part final, mentre que tota la part inicial de la narració ens situa i ens presenta els personatges. També cal fer esment del fet que la ciutat de Palma té un gran protagonisme, la descripció de les distintes àrees de la ciutat i dels seus llocs més emblemàtics, sobretot aquells freqüentats per les classes més altes. 

Ens trobem amb una novel·la que presenta una història amb potencial però que no acaba de reeixir del tot a nivell argumental. Presenta molts elements interessants, però l'autor no els acaba d'explotar en benefici de la narració. Per exemple podem reiterar la qüestió de la trama d'espionatge, que es desenvolupa de forma molt condensada; la repressió a la Mallorca de postguerra; l'ambient de les classes altes enmig de la misèria de postguerra... En definitiva, és una bona novel·la que tenia el potencial de ser una gran novel·la. Anb tot, és prou interessant.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...