Passa al contingut principal

"1794. El foc i el minotaure", Niklas Natt och Dag

1794
Niklas Natt och Dag, 2019
Traducció al català de Jordi Boixadós
Proa, 485 pàgines

Després de la mort de Cecil Winge, Mickael Cardell vaga per la ciutat d'Estocolm sense esma de res, com aquell que espera que arribi la fi dels seus dies. En aquesta situació, la demanda d'auxili d'una mare que no troba qui vulgui fer justícia el reactiva, juntament amb l'aparició d'Emil Winge, germà de Cecil, i emprèn una investigació que com més avança més condemnada al fracàs sembla.

Amb una ambientació magistral, l'autor ens trasllada a l'Estocolm de finals del segle XVIII per tornar a recórrer els carrers gelats, bruts i marcats per la violència i la crueltat d'una societat on només es podia lluitar per la pròpia supervivència. A més, l'autor també ens acosta a un altre escenari poc conegut, l'illa caribenya de Saint Berthelemy (coneguda actualment com a Saint Barts), que entre els segles XVII i XVIII va ser colònia sueca. En aquesta colònia s'hi desenvolupà un intens tràfic d'esclaus, activitat que es veu reflectida en tota la seva dimensió en aquesta obra.

El major mèrit de Niklas Natt och Dag és la seva capacitat per transportar-nos a l'època de l'Antic Règim. Ens parla d'Estocolm, però la realitat diària que ens mostra seria molt semblant si parlàs de París, Moscou, Londres o Barcelona, deixant de banda el factor climàtic. Ens permet posar-nos a la pell de qualsevol membre de la plebs, condemnat a una vida de misèria, privacions, injustícies i violències de les més diverses, sense cap altra possibilitat que la de mirar de sobreviure. Gent a mercè de qualsevol factor inesperat que els portàs a la mort. Per damunt d'ells, gairebé en un sentit físic, la massa de privilegiats, aliens al patiment, beneficiaris de totes les injustícies que afligien als més pobres, immunes a l'acció de la justícia, més cega que mai. 

1794 constitueix una magnífica novel·la, tant en la vessant de novel·la negra com en la de novel·la històrica. Un viatge a la acaballes de l'Antic Règim que ens permet entendre de forma prou clara què era viure en aquella època i per què el poble baix en sumà amb entusiasme a les revolucions liberals que esclataren arreu d'Europa. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...