"El món de Sofia. La gran novel·la sobre la història de la filosofia", Jostein Gaarder

Sofies verden. Roman om filosofiens historie
Jostein Gaarder, 1991
Traducció del suec al català d'Ernest Folch
Empúries l'Odissea, 506 pàgines

Poc abans de fer 15 anys, Sofia Amundsen comença a rebre sobres i missatges d'un misteriós Alberto Knox, amb qui construeix una relació d'amistat mentre rep un curs de filosofia personalitzat, des dels presocràtics fins a la filosofia del segle XX. Paral·lelament, Sofia i Alberto comencen a percebre fets extranys fins que s'adonen que no són més que personatges en la narració del major per la seva filla Hilde. Però tenen un pla per escampar-ne.

Novel·la d'enorme èxit en el moment del seu llançament, El món de Sofia és una obra que es desenvolupa en un doble registre, ja que és una introducció a la història de la Filosofia que presenta els trets dels principals pensadors de la història i a la vegada una novel·la. La part referent a història de la filosofia funciona prou bé, però la part novel·lística de la narració no. Costa gairebé tres quarts de novel·la entendre de què va, i només en el tram final és apreciable des del punt de vista literari; fins arribar a aquest punt es limita a ser un parèntesi entre lliçons de filosofia.

Ha d'admetre que m'ha costat molt no abandonar aquesta lectura, atès que no li he trobat l'interès literari, si bé com a introducció als grans pensadors és força correcta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès a seguir endavant a pesar de tot. Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

Més informació

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

Més informació

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

Més informació

Lectures i divagacions

Cercar en aquest blog