Passa al contingut principal

"L'anomalia", Hervé Le Tellier

L'anomalie
Hervé Le Tellier, 2020
Traducció del francès al català de Jordi Boixadós 
Prix Goncourt 2020
Edicions 62, 344 pàgines 

El 24 de juny de 2021, un avió aterra a Nova York després de passar per una tempesta de característiques poc habituals. El desconcert s'escampa ràpidament en constatar-se que aquell mateix vol ja havia aterrat el 10 de març de 2021. El vol s'ha duplicat per qualque raó desconeguda, i aquest inaudit fet mobilitza una unió d'experts per mirar d'aclarir què ha succeït i com procedir davant el fet que hi ha persones duplicades.

Aquesta obra planteja una situació anòmala, com si diguéssim una errada de Matrix, davant de la qual s'han de donar respostes en base a un protocol redactat en el seu moment per atendre una avinentesa de caràcter ultraterrenal. Així, assistim a com es procedeix en aquest cas tan particular. Tanmateix, el que és més important és com es veu afectada la vida d'un grup de viatgers que es veuen abocats, per així dir-ho, a una segona oportunitat, a intentar que allò que han fet malament en els darrers tres mesos ara vagi millor. No tots ho aconseguiran, però la forma en que es planteja la dualitat d'aquests personatges és la part més interessant de la novel·la.

Un altre aspecte a considerar és la reacció de l'opinió pública a aquesta realitat, i aquesta reacció és especialment perversa en algunes de les societats implicades. És especialment significativa la reacció dels sectors religiosos més integristes, que no dubten a identificar els duplicats, els June, amb manifestacions diabòliques.

Una lectura interessant, encara que tenc la sensació que hi ha quelcom que falta, alguna cosa incompleta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El adversario", Emanuel Carrère

L'Adversaire Emmanuel Carrère, 2000 Traducció al castellà de Jaime Zulaika Goicoechea Anagrama, 176 pàgines El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand, metge investigador de la OMS, assassina la seva dona i els seus dos fills i intenta posar fi a la seva vida. Quan la policia va començar la investigació per establir les causes del succés, el que varen descobrir va enfonsar en la perplexitat més absoluta tot l'entorn de Romand: en realitat no era metge, i des dels 18 anys havia mentit a tothom sobre la seva vida i les seves activitats. Es descobreix que mai va passar del segon curs de medicina, que no havia tengut mai una feina remunerada i que en realitat havia aconseguit sobreviure gràcies a la confiança que inspirava en els seus parents, que li havien confiat els seus estalvis pensant que els podrien recuperar amb una rendibiliat més que elevada i que ell havia usat per viure. Però això no era tot; es descobrí també que a més de la seva esposa i fills també havia mort al...