Non ti muovere
Un matí plujós, la jove Angela pateix un accident amb la moto que la deixi greument ferida. El seu pare, Timoteo, cirurgià a l'hospital on ella serà operada, per combatre la incertesa que li provoca la possible mort de la seva filla, rememora, en un llarg monòleg interior, la història d'amor que visqué quinze anys enrere, just en el moment en que la seva dona, Ada, quedà embarassada d'Angela.
Margaret Mazzantini, 2001
Mondadori, 295 pàgines
Non ti muovere ens presenta una història d'amor poc convencional. És poc convencional perquè la primera trobada entre Timoteo i Italia, la seva amant, el seu gran amor, acaba amb la violació de la dona. D'aquesta forma, l'autora ens relata, sempre des del punt de vista masculí, com la seva obsessió esdevé amor vertader, irracional, un amor que Timoteo arriba a identificar com la seva única opció de ser feliç, de sortir de la grisor que li imposa la seva en aparença perfecta vida burgesa. Tanmateix, aquesta és una relació fràgil, furtiva, interrompuda de forma abrupta i que es reprendrà només per afrontar el més dramàtic dels finals.
Ens trobam amb una novel·la que té una capacitat immensa remomoure les emocions del lector, de generar-li compassió per la dissort dels personatges, rebuig per l'abjecte comportament de Timoteo vers la seva dona i la seva amant, perplexitat davant els girs de la vida. Incorpora també moltes reflexions precioses sobre la vida, l'amor cap a la filla, el matrimoni... Tot això construit amb un llenguatge preciós, amb un ritme perfecte. Una novel·la immensa, un mirada, que de vegades ens incomoda, a la crua complexitat de l'existència.
Comentaris