Passa al contingut principal

"Non ti muovere", Margaret Mazzantini

Non ti muovere
Margaret Mazzantini, 2001
Mondadori, 295 pàgines 

Un matí plujós, la jove Angela pateix un accident amb la moto que la deixi greument ferida. El seu pare, Timoteo, cirurgià a l'hospital on ella serà operada, per combatre la incertesa que li provoca la possible mort de la seva filla, rememora, en un llarg monòleg interior, la història d'amor que visqué quinze anys enrere, just en el moment en que la seva dona, Ada, quedà embarassada d'Angela. 

Non ti muovere ens presenta una història d'amor poc convencional. És poc convencional perquè la primera trobada entre Timoteo i Italia, la seva amant, el seu gran amor, acaba amb la violació de la dona. D'aquesta forma, l'autora ens relata, sempre des del punt de vista masculí, com la seva obsessió esdevé amor vertader, irracional, un amor que Timoteo arriba a identificar com la seva única opció de ser feliç, de sortir de la grisor que li imposa la seva en aparença perfecta vida burgesa. Tanmateix, aquesta és una relació fràgil, furtiva, interrompuda de forma abrupta i que es reprendrà només per afrontar el més dramàtic dels finals.

Ens trobam amb una novel·la que té una capacitat immensa remomoure les emocions del lector, de generar-li compassió per la dissort dels personatges, rebuig per l'abjecte comportament de Timoteo vers la seva dona i la seva amant, perplexitat davant els girs de la vida. Incorpora també moltes reflexions precioses sobre la vida, l'amor cap a la filla, el matrimoni... Tot això construit amb un llenguatge preciós, amb un ritme perfecte. Una novel·la immensa, un mirada, que de vegades ens incomoda, a la crua complexitat de l'existència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...