"Assassins sense rostre", Henning Mankell

Mördare utan ansikte
Henning Mankell, 1991
Traducció del suec al català de Marta Casas Rubió
Tusquets, 360 pàgines

Una parella d'ancians apareixen brutalment apallissats a la seva granja sense que sembli haver-hi un mòbil evident. La proximitat d'un camp de refugiats als voltants de la granja i les darreres paraules d'una de les víctimes desfermen una onada d'atacs racistes enmig dels quals Kurt Wallander i el seu equip de la policia d'Ystad haurà de treballar de valent per donar una resposta a la qüestió de qui ho ha fet i per què. 

Aquesta és la primera novel·la de la sèrie protagonitzada per Kurt Wallander, i conté alguns dels elements característics de la sèrie, en especial la dimensió social que sovint acompanya o serveix de context a la comissió de delictes. En aquest cas, l'autor planteja els seus dubtes vers el sistema d'acollida de refugiats vigent a Suècia a principis de la dècada dels 90 de segle XX, en especial sobre el fet que els refugiats eren acollits de forma automàtica en arribar al país i sovint se'ls perdia la pista. En la novel·la exposa també un dels grans perills que comporten aquestes polítiques, com és el sorgiment d'actituds racistes i de la violència de caràcter ultradretà o neonazi. 

De la mateix manera, Mankell ens submergeix en les entranyes d'una persona turmentada per la seva complicada vida personal. S'acaba de separar de la seva dona, a la que encara estima, i aquest fet el fa patir i el converteix en una mena de protoalcohòlic. La seva relació amb LInda, la seva filla, és gairebé inexistent, i amb el seu pare té una relació força complicada. Tot plegat, fa que Wallander sigui una persona que pateix.

Una bona novel·la, que explora la dimensió policíaca de forma acurada i que també ens permet conèixer els interiors de Wallander a més de tenir una clara dimensió social.