Passa al contingut principal

"Assassins sense rostre", Henning Mankell

Mördare utan ansikte
Henning Mankell, 1991
Traducció del suec al català de Marta Casas Rubió
Tusquets, 360 pàgines

Una parella d'ancians apareixen brutalment apallissats a la seva granja sense que sembli haver-hi un mòbil evident. La proximitat d'un camp de refugiats als voltants de la granja i les darreres paraules d'una de les víctimes desfermen una onada d'atacs racistes enmig dels quals Kurt Wallander i el seu equip de la policia d'Ystad haurà de treballar de valent per donar una resposta a la qüestió de qui ho ha fet i per què. 

Aquesta és la primera novel·la de la sèrie protagonitzada per Kurt Wallander, i conté alguns dels elements característics de la sèrie, en especial la dimensió social que sovint acompanya o serveix de context a la comissió de delictes. En aquest cas, l'autor planteja els seus dubtes vers el sistema d'acollida de refugiats vigent a Suècia a principis de la dècada dels 90 de segle XX, en especial sobre el fet que els refugiats eren acollits de forma automàtica en arribar al país i sovint se'ls perdia la pista. En la novel·la exposa també un dels grans perills que comporten aquestes polítiques, com és el sorgiment d'actituds racistes i de la violència de caràcter ultradretà o neonazi. 

De la mateix manera, Mankell ens submergeix en les entranyes d'una persona turmentada per la seva complicada vida personal. S'acaba de separar de la seva dona, a la que encara estima, i aquest fet el fa patir i el converteix en una mena de protoalcohòlic. La seva relació amb LInda, la seva filla, és gairebé inexistent, i amb el seu pare té una relació força complicada. Tot plegat, fa que Wallander sigui una persona que pateix.

Una bona novel·la, que explora la dimensió policíaca de forma acurada i que també ens permet conèixer els interiors de Wallander a més de tenir una clara dimensió social.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...