Passa al contingut principal

"Assassins sense rostre", Henning Mankell

Mördare utan ansikte
Henning Mankell, 1991
Traducció del suec al català de Marta Casas Rubió
Tusquets, 360 pàgines

Una parella d'ancians apareixen brutalment apallissats a la seva granja sense que sembli haver-hi un mòbil evident. La proximitat d'un camp de refugiats als voltants de la granja i les darreres paraules d'una de les víctimes desfermen una onada d'atacs racistes enmig dels quals Kurt Wallander i el seu equip de la policia d'Ystad haurà de treballar de valent per donar una resposta a la qüestió de qui ho ha fet i per què. 

Aquesta és la primera novel·la de la sèrie protagonitzada per Kurt Wallander, i conté alguns dels elements característics de la sèrie, en especial la dimensió social que sovint acompanya o serveix de context a la comissió de delictes. En aquest cas, l'autor planteja els seus dubtes vers el sistema d'acollida de refugiats vigent a Suècia a principis de la dècada dels 90 de segle XX, en especial sobre el fet que els refugiats eren acollits de forma automàtica en arribar al país i sovint se'ls perdia la pista. En la novel·la exposa també un dels grans perills que comporten aquestes polítiques, com és el sorgiment d'actituds racistes i de la violència de caràcter ultradretà o neonazi. 

De la mateix manera, Mankell ens submergeix en les entranyes d'una persona turmentada per la seva complicada vida personal. S'acaba de separar de la seva dona, a la que encara estima, i aquest fet el fa patir i el converteix en una mena de protoalcohòlic. La seva relació amb LInda, la seva filla, és gairebé inexistent, i amb el seu pare té una relació força complicada. Tot plegat, fa que Wallander sigui una persona que pateix.

Una bona novel·la, que explora la dimensió policíaca de forma acurada i que també ens permet conèixer els interiors de Wallander a més de tenir una clara dimensió social.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...