Passa al contingut principal

"Assassins sense rostre", Henning Mankell

Mördare utan ansikte
Henning Mankell, 1991
Traducció del suec al català de Marta Casas Rubió
Tusquets, 360 pàgines

Una parella d'ancians apareixen brutalment apallissats a la seva granja sense que sembli haver-hi un mòbil evident. La proximitat d'un camp de refugiats als voltants de la granja i les darreres paraules d'una de les víctimes desfermen una onada d'atacs racistes enmig dels quals Kurt Wallander i el seu equip de la policia d'Ystad haurà de treballar de valent per donar una resposta a la qüestió de qui ho ha fet i per què. 

Aquesta és la primera novel·la de la sèrie protagonitzada per Kurt Wallander, i conté alguns dels elements característics de la sèrie, en especial la dimensió social que sovint acompanya o serveix de context a la comissió de delictes. En aquest cas, l'autor planteja els seus dubtes vers el sistema d'acollida de refugiats vigent a Suècia a principis de la dècada dels 90 de segle XX, en especial sobre el fet que els refugiats eren acollits de forma automàtica en arribar al país i sovint se'ls perdia la pista. En la novel·la exposa també un dels grans perills que comporten aquestes polítiques, com és el sorgiment d'actituds racistes i de la violència de caràcter ultradretà o neonazi. 

De la mateix manera, Mankell ens submergeix en les entranyes d'una persona turmentada per la seva complicada vida personal. S'acaba de separar de la seva dona, a la que encara estima, i aquest fet el fa patir i el converteix en una mena de protoalcohòlic. La seva relació amb LInda, la seva filla, és gairebé inexistent, i amb el seu pare té una relació força complicada. Tot plegat, fa que Wallander sigui una persona que pateix.

Una bona novel·la, que explora la dimensió policíaca de forma acurada i que també ens permet conèixer els interiors de Wallander a més de tenir una clara dimensió social.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...