"Treballar la terra per pagar a Déu", Maria del Camí Dols Martorell

Treballar la terra per pagar a Déu. El delme i l’especialització agrària de Mallorca al s.XV
Maria del Camí Dols Martorell, 2022
Illa edicions, 143

En aquest tom, la doctora en Història medieval Maria del Camí Dols Martorell exposa el funcionament del delme cobrat pel capítol de la seu de Mallorca entre 1400 i 1420. El capítol era la institució encarregada de la gestió i el manteniment de la catedral de Mallorca, i el composava un conjunt de canonges que amb el temps va anar creixent a causa dels nombrosos beneficis i prestigi que comportava la candició de canonge. Aquesta entitat cobrava el delme sobre cinc produccions agràries diferents: les hortalisses, el ramat, l'oli, el vi i els cereals. L'autora exposa, de manera molt clara i concisa, com era tot el procés que seguia el cobrament d'aquest tribut, un dels més simbòlics de l'edat mitjana i que suposava l'obligació de pagar un 10% de la collita a l'Església, d'aquí el nom de l'obra.

No són poques les particularitats del tribut que es posen de manifest en aquest treball. En primer lloc, que el delme no era cobrat íntegrament per l'Església, atès que en territoris com els de la península medieval, els papes havien considerat la conquesta de territoris com una croada i en compensació cedí el cobrament del delme als monarques que duien a terme aquesta croada. Tal era el cas de Mallorca, on aquesta situació comporta enfrontaments entre els dues institucions per resoldre a qui corresponia cobrar-lo.

Un altre element que s'ha de considerar és que la recaptació d'aquest impost es venia a un cobrador, i la subhasta de cada tipus de delme es feia en llocs diferents de Mallorca, els que resultaven més propers a les collites que s'havien de taxar, com era el cas del delme del vi a Inca, el de l'oli a Bunyola i el del cereals a Sineu. També és interessant constatar com la recaptació d'aquest impost procurava grans beneficis al capítol com a institució i als propis canonges a títol personal, ja que percebien una quantitat de gra que podien vendre i obtenir-ne un considerable benefici. Un darrer aspecte a destacar, força curiós, és que el vi que obtenia del delme el capítol de la Seu era venut al consumidor en tavernes de titularitat catedralícia de la ciutat de Mallorca.

En definitiva, ens trobam amb un obra molt didàctica i entenedora que ens acosta a la comprensió d'un del imposts més caracteristics de l'Antic Règim.