Passa al contingut principal

"Treballar la terra per pagar a Déu", Maria del Camí Dols Martorell

Treballar la terra per pagar a Déu. El delme i l’especialització agrària de Mallorca al s.XV
Maria del Camí Dols Martorell, 2022
Illa edicions, 143

En aquest tom, la doctora en Història medieval Maria del Camí Dols Martorell exposa el funcionament del delme cobrat pel capítol de la seu de Mallorca entre 1400 i 1420. El capítol era la institució encarregada de la gestió i el manteniment de la catedral de Mallorca, i el composava un conjunt de canonges que amb el temps va anar creixent a causa dels nombrosos beneficis i prestigi que comportava la candició de canonge. Aquesta entitat cobrava el delme sobre cinc produccions agràries diferents: les hortalisses, el ramat, l'oli, el vi i els cereals. L'autora exposa, de manera molt clara i concisa, com era tot el procés que seguia el cobrament d'aquest tribut, un dels més simbòlics de l'edat mitjana i que suposava l'obligació de pagar un 10% de la collita a l'Església, d'aquí el nom de l'obra.

No són poques les particularitats del tribut que es posen de manifest en aquest treball. En primer lloc, que el delme no era cobrat íntegrament per l'Església, atès que en territoris com els de la península medieval, els papes havien considerat la conquesta de territoris com una croada i en compensació cedí el cobrament del delme als monarques que duien a terme aquesta croada. Tal era el cas de Mallorca, on aquesta situació comporta enfrontaments entre els dues institucions per resoldre a qui corresponia cobrar-lo.

Un altre element que s'ha de considerar és que la recaptació d'aquest impost es venia a un cobrador, i la subhasta de cada tipus de delme es feia en llocs diferents de Mallorca, els que resultaven més propers a les collites que s'havien de taxar, com era el cas del delme del vi a Inca, el de l'oli a Bunyola i el del cereals a Sineu. També és interessant constatar com la recaptació d'aquest impost procurava grans beneficis al capítol com a institució i als propis canonges a títol personal, ja que percebien una quantitat de gra que podien vendre i obtenir-ne un considerable benefici. Un darrer aspecte a destacar, força curiós, és que el vi que obtenia del delme el capítol de la Seu era venut al consumidor en tavernes de titularitat catedralícia de la ciutat de Mallorca.

En definitiva, ens trobam amb un obra molt didàctica i entenedora que ens acosta a la comprensió d'un del imposts més caracteristics de l'Antic Règim.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"La tomba de les llumenetes" - "Algues americanes", Akiyuki Nosaka

Hotaru no haja - Amerika hijiki Akiyuki Nosaka, 1967 - 1968 (respectivament) Traducció del japonés de Lourdes Porta i Junichi Matsuura Quaderns Crema, 139 pàgines La tomba de les llumenetes Dos germans, Seita i la petita Setsuo, es converteixen en orfes després d'un atac aeri de l'aviació nord-americana. Inicialment són acollits per una familiar de la seva mare, però de mica en mica la convivència en va deteriorant fins al punt que decideixen establir-se pel seu compte. Aquesta decisió, enmig de l'enfonsament de l'imperi japonès al final de la Segona Guerra Mundial els abocarà a una vida de misèria, fam i privacions amb un resultat absolutament tràgic. La tomba de les llumenetes és una novel·la breu que recull l'experiència vital d'Akiyuki Nosaka en la seva joventut en el context de la SGM. És una narració breu, que empra un llenguatge precís i força despulllat per desenvolupar una narració absolutament devastadora, que il·lustra com molt poques el que és una g...