Passa al contingut principal

"Treballar la terra per pagar a Déu", Maria del Camí Dols Martorell

Treballar la terra per pagar a Déu. El delme i l’especialització agrària de Mallorca al s.XV
Maria del Camí Dols Martorell, 2022
Illa edicions, 143

En aquest tom, la doctora en Història medieval Maria del Camí Dols Martorell exposa el funcionament del delme cobrat pel capítol de la seu de Mallorca entre 1400 i 1420. El capítol era la institució encarregada de la gestió i el manteniment de la catedral de Mallorca, i el composava un conjunt de canonges que amb el temps va anar creixent a causa dels nombrosos beneficis i prestigi que comportava la candició de canonge. Aquesta entitat cobrava el delme sobre cinc produccions agràries diferents: les hortalisses, el ramat, l'oli, el vi i els cereals. L'autora exposa, de manera molt clara i concisa, com era tot el procés que seguia el cobrament d'aquest tribut, un dels més simbòlics de l'edat mitjana i que suposava l'obligació de pagar un 10% de la collita a l'Església, d'aquí el nom de l'obra.

No són poques les particularitats del tribut que es posen de manifest en aquest treball. En primer lloc, que el delme no era cobrat íntegrament per l'Església, atès que en territoris com els de la península medieval, els papes havien considerat la conquesta de territoris com una croada i en compensació cedí el cobrament del delme als monarques que duien a terme aquesta croada. Tal era el cas de Mallorca, on aquesta situació comporta enfrontaments entre els dues institucions per resoldre a qui corresponia cobrar-lo.

Un altre element que s'ha de considerar és que la recaptació d'aquest impost es venia a un cobrador, i la subhasta de cada tipus de delme es feia en llocs diferents de Mallorca, els que resultaven més propers a les collites que s'havien de taxar, com era el cas del delme del vi a Inca, el de l'oli a Bunyola i el del cereals a Sineu. També és interessant constatar com la recaptació d'aquest impost procurava grans beneficis al capítol com a institució i als propis canonges a títol personal, ja que percebien una quantitat de gra que podien vendre i obtenir-ne un considerable benefici. Un darrer aspecte a destacar, força curiós, és que el vi que obtenia del delme el capítol de la Seu era venut al consumidor en tavernes de titularitat catedralícia de la ciutat de Mallorca.

En definitiva, ens trobam amb un obra molt didàctica i entenedora que ens acosta a la comprensió d'un del imposts més caracteristics de l'Antic Règim.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...