Passa al contingut principal

"Junil a les terres dels bàrbars", Joan-Lluís Lluís

Junil a les terres dels bàrbars
Joan-Lluís Lluís, 2021
Club editor, 288 pàgines

Junil és una jove filla d'un llibreter en una petita ciutat de l'Imperi romà no gaire enfora de la frontera amb els bàrbars. El seu pare la tracta malament, però troba en la literatura, sobretot en la d'Ovidi, un refugi a la tristor dels seus dies. Quan es veu assetjada per un jove de bona família que la pretén com a esposa, pren una decisió de profundes conseqüències. Haurà d'emprendre una fugida per les terres dels bàrbars amb l'objectiu d'arribar a la ciutat de Tomis, on ha estat desterrat el genial poeta. Emprendrà el camí acompanyada per Tresdits, esclau del seu pare, Lafàs, esclau consagrat a Minerva i dedicat a la conservació de la biblioteca del temple, i Dirmini, antic gladiador i també esclau; tanmateix, el grup no deixarà de créixer amb la incorporació d'aquells que volen saber què hi ha de cert en el rumor que els alans, poble bàrbar més enllà del limes, no coneix l'esclavatge.

Aquesta novel·la de l'autor nord-català Joan-Lluís Lluís constitueix una mena de petita odissea protagonitzada per les ànsies de viure en llibertat del grup d'esclaus i per la voluntat de Junil, la nostra protagonista, de conèixer l'home que amb les seves paraules escrites ha il·luminat els dies més foscos de la seva existència, sotmesa a un progenitor que la menyspreava de forma absoluta. En aquesta narració, hi juga un paper molt important la literatura, en especial la d'Ovidi, però també la paraula, instrument que permet la comunicació entre individus de procedències i idiomes diversos que aconsegueixen combinar en una idioma propi. A més, es reflexiona també sobre la oralitat, sobre la manera en que les històries es desenvolupen i es narren de viva veu i sobre quins són els mecanismes que en permeten la seva transmissió.

Junil a les terres dels bàrbars és una gran novel·la, ben ambientada en el món romà de la frontera, allà on es difícil determinar quan comença el món dels bàrbars i quan s'està dins la civilització. És una novel·la que ens parla de la crueltat del món, de la dificultat de les relacions i com de vegades cal prendre decisions dràstiques sense considerar-ne del tot les seves conclusions. Una bona lectura.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...