Passa al contingut principal

"Hitler's peace", Philip Kerr

Hitler's Peace
Philip Kerr, 2005
Quercus, 528 pàgines

Willard Mayer, filòsof i membre d'una agència d'intel·ligència dels EUA en plena segona guerra mundial, rep l'encàrrec del president Roosevelt de recopilar informació sobre els fets ocorreguts en el bosc de Katyn, essencialment per corroborar si la versió dels fets que fan circular els alemanys, la massacre d'oficials polonesos a mans del NKVD soviètic, és plausible o és pura propaganda. Posteriorment, Mayer passarà a formar part de la delagació nord-americana que ha de participar en la Conferència de Teheran, tot plegat enmig de rumors insistents d'intents de negociacions de pau per part dels alemanys i dels aliats.

Hitler's Peace és una novel·la d'espies que podem identificar dins el camp de la història-ficció, és a dir, es tracta d'una ucronia. La narració combina un relat en primera persona, en la veu de Willard Mayer, amb el narradors omniscient per les accions relatives a les escenes en les quals aquest no participa. Per les pàgines de la novel·la hi passen un gran nombre de personatges, alguns d'ells històrics i d'altres de ficció, però en conjunt la narració està molt ben travada i es desenvolupa amb gran agilitat. Kerr hi tracta molts temes secundaris a l'acció principal però de gran interès i importància històrica, com és el propi afer de Katyn, les atrocitat comeses pels nazis contra els jueus i pels soviètics contra els presoners de guerra. 

És una novel·la que funciona molt bé com a relat d'espies, atès que crea un narració presidida pel misteri, els agents encoberts, actes delictius de difícil interpretació, etc. A més, des del punt de vista de narració ambientada en un període històric també és força reeixida, i la situació hipotètica plantejada, que l'autor no descarta obertament, és prou interessant.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació