Guillem Martorell, 2022
Edicions Balèria, 280 pàgines
En aquest debut literari, Guillem Martorell narra les seves peripècies vitals en el primer quart, si fa no fa de la seva vida. Curiosament, comença explicant la seva existència no des de la fase embrionària, sinó des de la fase d'espermatozou, cosa que vulguis no vulguis és força meritòria. Des d'aquest moment seminal, mai millor dit, descabdella la seva vida fins arribar a l'etapa universitària a València. És una narració molt divertida, ja que sempre pretén evocar la seva existència des d'un punt de vista alegre, enfocat en la part més jovial. Amb aquest relat en acosta a una època propera però que en moltes coses ja ha canviat, com ara la llibertat de que gaudien els infants de poble, a qui els era permès moure's a lloure entre les cases del veïnat i en general per tot el poble, ruralia inclosa. Era una forma de viure que permetia fer-se amb una idea de comunitat diferent a la que es pot desenvolupar actualment.
D'aquesta narració, en podem destacar moltes coses, però segurament el que em de destacar per damunt de tot és l'honestedat de la narració, un relat que no intenta emmascarar els seus patiments, les seves tribulacions o petites pors ni tampoc els seus fracassos o les seves mancances. Òbviament, allò que ocupa un espai més destacat són les aventures de la vida diària, els intents, els petits triomfs que sempre envolten la vida d'una persona quan creix. En aquest respecte, la narració guanya en hilaritat sobretot en l'època de l'adolescència, tan donada sempre a l'experimentació i la transgressió, o per dir-ho planerament, a no fer-ne de bona.
Pens que és un relat ben escrit, que a més personalment ha tengut l'interès afegit de ser una narració que es desenvolupa en un marc temporal i geogràfic conegut, i que resulta una lectura molt interessant i per moments tremendament còmica. Potser l'exercici autobiogràfic l'hauríem de practicar tots per adonar-nos del que ha estat nostra vida.
Comentaris