Paco Cerdà, 2022
Libros del Asteroide, 256 pàgines
Per aquestes pàgines circulen personatges que van des de les altes esferes del poder, com el propi monarca i els seus ministres, o les noves autoritats republicanes, fins a persones amb vides anònimes que no jugarem un paper destacat en el transcurs de la Història però que tengueren la seva història lligada a la proclamació republicana. Així, acompanyam al monarca Alfons XIII des del moment en que pren consciència que és rebutjat pel poble i decideix no resistir-se al curs dels esdeveniments fins que embarca a Cartagena camí de l'exili, amb el sentiment abatut de qui sap que ha fracassat en la missió històrica de tot monarca, projectar la seva estirp en el poder una generació més. En contrast, se'ns fa avinent la història d'homes i dones, joves la majoria, que tocats per la dissort moren víctimes de les darreres cuejades de la maquinària repressora del règim de la Restauració, vides que acaben sense sentit més enllà de ser trepitjades per la maquinària de la Història. També ens trobam amb els pensaments i les accions de personatges cèlebres, com Josep Pla, Margarida Xirgu, Miguel de Unamuno o un joveníssim Santiago Carrillo.
Cerdà es passeja i ens passeja per tot el país; ens acosta a Eibar, al primer ajuntament que proclamà la República, a les sis i mitja del matí, amb els regidors marcats per la il·lusió i la responsabilitat a parts iguals; a Jaca, on hi ha un record per aquells que havien intentat, amb poca traça, avançar la proclamació de la República el desembre de 1930, Fermín Galán i Àngel García Hernández, la futilitat de l'acció dels quals no els privà d'esdevenir màrtirs civils de la lluita republicana; a Barcelona per assistir a la proclamació de la república catalana a la plaça de sant Jaume; i fins i tot a Palma per descobrir la figura d'Ateo Martí, qui assumeix la tasca de procurar que res destorbi la implantació tranquil·la de la nova República.
En definitiva, el que fa l'autor es resseguir el bategar d'un país que el 14 d'abril de 1931 es despertava esperançat amb la idea que la República, el nou Hamelín en les seves paraules, podria resoldre totes les desigualtats i injustícies que s'acumulaven, en alguns casos, des de feia segles. Unes esperances que es varen demostrar excessives per la capacitat d'un societat que ben aviat es va dividir entre aquells que aspiraven a que tot canviàs per no canviar res i aquells que desitjaven anar més enllà d'una república burgesa. Tanmateix, la II República va fer un far d'esperança en un mar d'injustícies, i això és el que Paco Cerdà ens aconsegueix transmetre amb aquesta original obra.
Comentaris