Passa al contingut principal

"Viure ràpid", Brigitte Giraud

Vivre vite
Brigitte Giraud, 2022
Traducció del francès d'Imma Falcó
Àmsterdam, 192 pàgines
Novel·la guanyadora del Premi Goncourt

Un dia de juny de 1999, la mort en un accident de moto de Claude, espòs de l'autora, va capgirar per sempre la seva existència. A partir d'aquesta tràgica circumstància, Brigitte Giraud explora les circumstàncies que portaren a la fatalitat i tots els petits elements, totes les tries i decisions que d'haver-se fet en un altre sentit haurien pogut evitar la mort del seu company de vida.

Viure ràpid és una novel·la basada en circumstàncies reals, una mena de relat expiatori per aquelles decisions que l'autora i el seu espòs varen prendre i que en la seva exploració posterior dels fets, varen conduir a la mort del seu home.  Decisions com la voluntat de vendre la seva llar per instal·lar-se en un lloc més espaiós, com renunciar a la seva nova llar per triar-ne una altra amb més potencial, insistir per poder entrar a la seva nova llar abans d'hora, permetre que el seu germà deixàs la moto a la nova casa i altres tantes trivialitats que de vegades resulten tan decisives no només per la vida d'una persona, sinó fins i tot per l'esdevenidor d'una nació.

Articulada en capítols breus, cada un d'ells dedicats a un dels possibles motius que segellaren la sort del seu estimat, és una novel·la que es llegeix amb un ritme vertiginós, una repassada a circumstàncies diverses que, a pesar el que pogués fer pensar la natura del text, no està marcat per un sentimentalisme acusat, sinó més aviat per una mena de fatalisme i de resignació, de qui sap que el que passà va ser un accident fortuït, per molt que quan se n'analitzen les circumstàncies es pensi que s'hagués pogut evitar. És un pensament força comú, el penediment per haver fet o haver deixat de fer quelcom que ja és irreparable, molt humà, i potser per això la voluntat de l'autora és fàcil d'entendre i aquesta novel·la ens resulta propera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...