Passa al contingut principal

"Viure ràpid", Brigitte Giraud

Vivre vite
Brigitte Giraud, 2022
Traducció del francès d'Imma Falcó
Àmsterdam, 192 pàgines
Novel·la guanyadora del Premi Goncourt

Un dia de juny de 1999, la mort en un accident de moto de Claude, espòs de l'autora, va capgirar per sempre la seva existència. A partir d'aquesta tràgica circumstància, Brigitte Giraud explora les circumstàncies que portaren a la fatalitat i tots els petits elements, totes les tries i decisions que d'haver-se fet en un altre sentit haurien pogut evitar la mort del seu company de vida.

Viure ràpid és una novel·la basada en circumstàncies reals, una mena de relat expiatori per aquelles decisions que l'autora i el seu espòs varen prendre i que en la seva exploració posterior dels fets, varen conduir a la mort del seu home.  Decisions com la voluntat de vendre la seva llar per instal·lar-se en un lloc més espaiós, com renunciar a la seva nova llar per triar-ne una altra amb més potencial, insistir per poder entrar a la seva nova llar abans d'hora, permetre que el seu germà deixàs la moto a la nova casa i altres tantes trivialitats que de vegades resulten tan decisives no només per la vida d'una persona, sinó fins i tot per l'esdevenidor d'una nació.

Articulada en capítols breus, cada un d'ells dedicats a un dels possibles motius que segellaren la sort del seu estimat, és una novel·la que es llegeix amb un ritme vertiginós, una repassada a circumstàncies diverses que, a pesar el que pogués fer pensar la natura del text, no està marcat per un sentimentalisme acusat, sinó més aviat per una mena de fatalisme i de resignació, de qui sap que el que passà va ser un accident fortuït, per molt que quan se n'analitzen les circumstàncies es pensi que s'hagués pogut evitar. És un pensament força comú, el penediment per haver fet o haver deixat de fer quelcom que ja és irreparable, molt humà, i potser per això la voluntat de l'autora és fàcil d'entendre i aquesta novel·la ens resulta propera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...