Passa al contingut principal

"El sepulturero y la tierra negra", Oliver Pötzsch

Das Mädchen und der Totengräber
Oliver Potszch, 2022
Traducció de l'alemany d'Héctor Piquer Minguijón
Planeta, 528 pàgines

A Viena, l'estiu de 1894, l'egiptologia és una moda entre les classes acomodades, i la descoberta del cadàver momificat del professor Alfred Strössner, egiptòleg, genera una situació força complexa, sobretot per les seves connexions amb les altes esferes imperials. Paral·lelament, s'esdevenen un seguit de crims monstruosos que posen ben a les clares que hi ha un assassí en sèrie a lloure. Li tocarà desfer la troca a l'inspector Leopold von Herzfeldt, que comptarà una altra vegada amb la vital col·laboració de la seva al·lota, Julia Wolf i de l'enterramorts en cap del cementiri central de Viena, Augustin Rothmayer.

En aquesta segona aparició literària de l'inspector von Herzfeldt, ens tornem a endinsar en la Viena de finals del segle XIX, una ciutat gegantina per l'Europa de l'època en la qual el crim i la depravació conviuen amb les glòries de la cort imperial i reial. En aquest cas, l'autor ens acosta a una de les aficions que es conrearen en els cercles de l'alta societat europea de finals del segle XIX, les mòmies i el món de l'antic Egipte. Ara bé, s'ha de dir que el misteri se situa a Viena, amb un breu episodi inicial en terres egípcies que aporta un toc exòtic a la narració però poca cosa d'importància pel desenvolupament de l'argument. Amb tot, no deixa de ser curiós observar com les mòmies es convertiren en un element més d'esbarjo, amb actes tan particulars com l'unboxing de monges com a zenit de les festes.

Però sens dubte és més interessant la descripció de les formes de vida de les classes populars o del món de les clavegueres, una autèntica ciutat subterrània amb oficis del tot inconcebibles avui en dia, com els recol·lectors de greix per fer-ne sabó. A més, el contrast entre els mètodes moderns de l'inspector i els mètodes més rudimentaris dels seus companys i la descripció de fenòmens com els zoològics humans li donen un punt d'interès afegit a una història ja de per si molt entretinguda.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...