"La granja dels animals", George Orwell

Animal Farm
George Orwell (pseudònim d'Eric Arthur Blair), 1945
Traducció d'Albert Nolla
Debutxaca, 128 pàgines

A la Granja Pairal, propietat del senyor Jones, el vell verro Comandant hi sembra l'esperança d'una revolució que alliberarà els animals d'Anglaterra del jou tirànic dels humans. Temps després de la seva mort, la revolució s'organitza sota la direcció dels porcs Napoleó i Bola de Neu, i esclata un dia que Jones i els seus homes, de ressaca, obliden les seves responsabilitats respecte als animals. Presos per sorpresa, Jones i els seus homes fugen espaordits, i els animals es troben al timó del seu destí. A partir de llavors, es comprometen a treballar amb major dedicació i eficàcia que quan depenien dels humans, per demostrar al món la seva vàlua i encoratjar la revolució de tots els animals d'Anglaterra. Però el que havia de ser un futur d'esplendor es transformarà, a poc a poc, en un nou estat de dictadura, ja que els porcs liderats pel despòtic Napoleó prenen el poder i els recursos i sotmeten la resta dels animals, que acaben treballant més i menjant menys que en temps de Jones.

Animal Farm és un clàssic modern, la faula més coneguda del segle XX, juntament amb Maus, d'Art Spiegelman. Orwell, militant antifeixista i molt crític amb el rumb que havia pres l'URSS sota la tirania estalinista, l'escriu precisament per fer una crítica punyent d'aquest darrer règim polític. De fet, és possible resseguir la història de la Revolució Russa i l'URSS en els esdeveniments que tenen lloc a la rebatejada Granja dels Animals. Així, en les ensenyances del vell Comandant ho ressonen les idees de Marx, mentre que els personatges de Napoleó i Bola de Neu encarnen de forma respectiva Stalin i Trotski. Espinguet, personatge clau per manipular el pensament dels animals i capgirar la seva realitat, podria ser qualsevol dels poderosos propers a Stalin, com per exemple Mólotov. Tanmateix, el que és més important de la crítica que fa Orwell no és la correspondència entre els personatges de ficció i els personatges històrics, sinó la descripció del procés que transforma la revolució en una nova dictadura.

Així, observam com la classe dirigent (els porcs) aprofita l'entusiasme revolucionari del poble (la resta dels animals) per aconseguir, per una banda, un nivell de benestar més alt (viure a la casa, dormir en llits, reservar-se més llet i cereals, etc.) i per altra, per prendre el poder sense oposició. En aquest sentit, hi juga un paper central la manipulació de la informació, que adopta formes diverses: reinterpretació de certs fets, com les batalles contra els humans; damnació de la memòria de Bola de Neu, convertit en responsable de tot el que no funciona a la granja; manipulació dels manaments originals, alterats per Espinguet; desenvolupament del culte a la personalitat del líder. A totes aquestes mesures se n'hi afegeix una altra de fonamental: l'ús de la violència, exercida pels gossos que Napoleó havia criat des de cadells com a guàrdia personal. A més, també és important la manipulació de certs col·lectius, representats en la faula orwelliana pels xais, que no són capaços de raonar i es limiten a repetir eslògans, i la col·laboració benintencionada d'altres animals, encarnats sobretot per Bòxer, cavall que sacrifica la seva salut per fer triomfar la revolució.

Amb aquesta obra, Orwell denuncia la conversió de l'utopia obrera que havia començat el 1917 en un estat totalitari, completament sotmès al líder carismàtic, sense espai pel pensament individual més enllà de la seva coincidència amb el pensament oficial. És, de forma més genèrica, una crítica furibunda contra tots els totalitarismes i dels mecanismes a través dels que arriben al poder: la presentació d'un ideal, la manipulació dels individus i la violència per aconseguir i mantenir el poder. Aquest crit d'alerta es complementa dins l'opus de l'autor britànic amb 1984, que ens presenta un futur distòpic en el qual s'ha arribat a una societat completament controlada pel poder polític, una sublimació dels totalitarismes que coneixia en la seva època.

La granja dels animals és una obra imprescindible per entendre els processos totalitaris que es desenvoluparen a l'Europa de mitjans del segle XX, tant l'estalinisme com el feixisme italià o el nazisme alemany, o altres règims similars com el de Pol Pot a Cambodja. La grandesa del llibre rau en el fet de presentar el procés cap al totalitarisme d'una forma precisa, desproveïda d'elements superflus, sense prendre gens de força en el seu missatge. Un imprescindible per entendre el món contemporani.