Passa al contingut principal

"La granja dels animals", George Orwell

Animal Farm
George Orwell (pseudònim d'Eric Arthur Blair), 1945
Traducció d'Albert Nolla
Debutxaca, 128 pàgines

A la Granja Pairal, propietat del senyor Jones, el vell verro Comandant hi sembra l'esperança d'una revolució que alliberarà els animals d'Anglaterra del jou tirànic dels humans. Temps després de la seva mort, la revolució s'organitza sota la direcció dels porcs Napoleó i Bola de Neu, i esclata un dia que Jones i els seus homes, de ressaca, obliden les seves responsabilitats respecte als animals. Presos per sorpresa, Jones i els seus homes fugen espaordits, i els animals es troben al timó del seu destí. A partir de llavors, es comprometen a treballar amb major dedicació i eficàcia que quan depenien dels humans, per demostrar al món la seva vàlua i encoratjar la revolució de tots els animals d'Anglaterra. Però el que havia de ser un futur d'esplendor es transformarà, a poc a poc, en un nou estat de dictadura, ja que els porcs liderats pel despòtic Napoleó prenen el poder i els recursos i sotmeten la resta dels animals, que acaben treballant més i menjant menys que en temps de Jones.

Animal Farm és un clàssic modern, la faula més coneguda del segle XX, juntament amb Maus, d'Art Spiegelman. Orwell, militant antifeixista i molt crític amb el rumb que havia pres l'URSS sota la tirania estalinista, l'escriu precisament per fer una crítica punyent d'aquest darrer règim polític. De fet, és possible resseguir la història de la Revolució Russa i l'URSS en els esdeveniments que tenen lloc a la rebatejada Granja dels Animals. Així, en les ensenyances del vell Comandant ho ressonen les idees de Marx, mentre que els personatges de Napoleó i Bola de Neu encarnen de forma respectiva Stalin i Trotski. Espinguet, personatge clau per manipular el pensament dels animals i capgirar la seva realitat, podria ser qualsevol dels poderosos propers a Stalin, com per exemple Mólotov. Tanmateix, el que és més important de la crítica que fa Orwell no és la correspondència entre els personatges de ficció i els personatges històrics, sinó la descripció del procés que transforma la revolució en una nova dictadura.

Així, observam com la classe dirigent (els porcs) aprofita l'entusiasme revolucionari del poble (la resta dels animals) per aconseguir, per una banda, un nivell de benestar més alt (viure a la casa, dormir en llits, reservar-se més llet i cereals, etc.) i per altra, per prendre el poder sense oposició. En aquest sentit, hi juga un paper central la manipulació de la informació, que adopta formes diverses: reinterpretació de certs fets, com les batalles contra els humans; damnació de la memòria de Bola de Neu, convertit en responsable de tot el que no funciona a la granja; manipulació dels manaments originals, alterats per Espinguet; desenvolupament del culte a la personalitat del líder. A totes aquestes mesures se n'hi afegeix una altra de fonamental: l'ús de la violència, exercida pels gossos que Napoleó havia criat des de cadells com a guàrdia personal. A més, també és important la manipulació de certs col·lectius, representats en la faula orwelliana pels xais, que no són capaços de raonar i es limiten a repetir eslògans, i la col·laboració benintencionada d'altres animals, encarnats sobretot per Bòxer, cavall que sacrifica la seva salut per fer triomfar la revolució.

Amb aquesta obra, Orwell denuncia la conversió de l'utopia obrera que havia començat el 1917 en un estat totalitari, completament sotmès al líder carismàtic, sense espai pel pensament individual més enllà de la seva coincidència amb el pensament oficial. És, de forma més genèrica, una crítica furibunda contra tots els totalitarismes i dels mecanismes a través dels que arriben al poder: la presentació d'un ideal, la manipulació dels individus i la violència per aconseguir i mantenir el poder. Aquest crit d'alerta es complementa dins l'opus de l'autor britànic amb 1984, que ens presenta un futur distòpic en el qual s'ha arribat a una societat completament controlada pel poder polític, una sublimació dels totalitarismes que coneixia en la seva època.

La granja dels animals és una obra imprescindible per entendre els processos totalitaris que es desenvoluparen a l'Europa de mitjans del segle XX, tant l'estalinisme com el feixisme italià o el nazisme alemany, o altres règims similars com el de Pol Pot a Cambodja. La grandesa del llibre rau en el fet de presentar el procés cap al totalitarisme d'una forma precisa, desproveïda d'elements superflus, sense prendre gens de força en el seu missatge. Un imprescindible per entendre el món contemporani.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...