"La passadora", Laia Perearnau

La passadora
Laia Perearnau, 2024
Columna, 504 pàgines

La Sol Mentruit és un jove que viu amb la seva mare i germans al petit poble de Bescaran, al peu dels Pirineus. La seva família està sota sospita constant, atès que el pare es troba exiliat a Tolosa a causa de la guerra civil, i en l'ambient opressiu de l'Espanya de postguerra són considerats sospitosos. Fortuïtament, es topa amb una escena que marcarà la seva vida: contempla la violació i assassinat d'una dona per part d'un dels homes que es dedica a passar refugiats de França a Espanya, amb la intenció de poder fugir del continent. Aquest fet la posa en perill, i s'haurà de traslladar a Andorra amb el seu germà, que es dedica a fer de passador. Allà es veurà implicada en la xarxa de persones que es dediquen al contraban i a passar refugiats, i també caurà bojament enamorada d'un jove misteriós. De mica en mica, va assolint un paper cada cop més destacat en la xarxa, fins que en un moment especialment crític haurà de demostrar tota la seva capacitat en la travessia de les muntanyes.

La passadora és una novel·la ambientada en un moment molt convuls, la postguerra espanyola i l'època de l'ocupació alemanya de França. En aquesta època, Andorra i les valls pirinenques esdevenen una via d'escapatòria per refugiats jueus que fuguen de la mort i també de soldats aliats, sobretot britànics, atrapats a França. L'autora, a partir d'una documentació basada en testimonis i obres d'investigació històrica, reconstrueix aquesta època i els perills que afrontaven aquests homes i dones per ajudar, i beneficiar-se, del fet de guiar els que fugien dels nazis. A més, també ens presenta una història d'amor, un amor d'aquells que se'n diuen impossibles i que caldrà afrontar unes circumstàncies adverses al llarg de diverses dècades. Cal destacar la voluntat de l'autora de valorar el paper que varen tenir les dones en tot el tràfec de refugiats a través dels Pirineus, ja que sovint han estat ignorades per la historiografia, ja que en molts casos elles mateixes ho han  amagat fins i tot a les seves famílies. Així, Perearnau introdueix personatges històrics que jugaren un paper destacat en les xarxes d'extracció de refugiats amb episodis documentats encara que no se'n pugui determinar l'autoria.

Ens trobem amb una novel·la molt ben escrita, amb uns personatges protagonistes que defugen els estereotips clàssics dels herois de guerra i que, per contra, se'ns presenten com a profundament humans, amb les dificultats i contradiccions pròpies del moment. El ritme narratiu va completament in crescendo, amb un final absolutament trepidant que t'enganxa a les pàgines i et deixa gairebé sense alè. A més, l'ambientació dels distints escenaris per on transcorre la novel·la és molt efectiva, ja que amb poques pinzellades és capaç de transmetre la sensació de perill constant i l'estreta vigilància exercida per les autoritats nazis de la França ocupada. 

El conjunt és una magnífica novel·la, interessant com a obra de ficció i valuosa també per difondre aquesta realitat dels passadors i passadores, oculta durant dècades per les circumstàncies polítiques espanyoles.