Passa al contingut principal

"Mentre el llop encara aleni", Jaume Pons Lladó

Mentre el llop encara aleni
Jaume Pons Lladó, 2014
Món de llibres, 616 pàgines

Benet Cristià, el Bord d'Alfàbia, decideix fugar-se de la possessió després d'haver sabut un fet terrible sobre la mort de la seva mare i perduda la confiança que qualque dia el seu pare, Arnau de Santicília el miri com quelcom més que un simple esclau. En la seva fugida desesperada acaba engreixant les files dels bandolers a les ordres d'en Micó, del bàndol dels Torrella enfrontat al bàndol dels Puigdorfila liderat precisament pel seu pare. Aquest fet durà a un agreujament de les lluites entre els dos bàndols, donant pas a una història de violència i crueltat de funestes conseqüències.

L'argument d'aquesta bona novel·la es basa en el personatge del Bord, encara que es pot considerar que en cert sentit és més aviat una novel·la coral, ja que també seguim la trajectòria d'altres personatges, com Miquel Miralles, Francesc Axeló, Antoni de Puigderós, Esclaramonda Santàngel, Callo Antibo i alguns altres. L'estil narratiu presenta la particularitat que l'autor opta per una narració que incorpora constants bots temporals (de dies a mesos) i espacials, fet que afavoreix l'agilitat de la narració. En la part negativa, s'ha de dir que algunes subtrames són un poc supèrflues, ja que aporten poc a la principal, i que certs aspectes que es plantegen no acaben de tenir un desenvolupament del tot adequat. 

Mentre el llop encara aleni és una història que ben bé es podria dir "una història de violència", ja que a través d'ella l'autor ens apropa a un dels fenòmens més característics de l'edat moderna a Mallorca, les bandositats. Aquestes bandositats eren enfrontaments entre bàndols nobiliaris, sovint iniciats per qüestions d'honor, però que es traslladaven a tots els àmbits d'actuació i influència nobiliària. Era especialment greu l'existència de colles de bandolers, formades per fugitius de la justícia, els anomenats bandejats. Aquestes colles exercien la violència entre elles i contra gent alineada amb el bàndol contrari, i arribaren a protagonitzar episodis de gran transcendència com l'assassinat de l'oïdor -jutge- de la reial audiència de Jaume Joan de Berga. En aquesta novel·la, l'autor posa la lupa en la colla encapçalada pel cavaller Francesc Axeló, nebot del senyor de Son Torrella Antoni de Puigderós, i el seu enfrontament els bandolers dels Puigdorfila, encapçalats per l'anomenat Marratxo. S'ha de dir que l'autor es basa majoritàriament en personatges documentats històricament, encara que els fets relatats no són fets històrics. Amb tot, és un relat que ens ofereix una visió força acurada del que va ser aquesta època: els enfrontaments nobiliaris, la brutalitat per part de les colles de bandolers i en l'exercici de la justícia, l'expoli per part dels poderosos de les arques públiques i en general el funcionament de la Mallorca de finals del segle XVI. 

Ens trobam davant una molt bona novel·la, dinàmica i atractiva, que pot agradar especialment als amants de la novel·la històrica. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...