Passa al contingut principal

"Mentre el llop encara aleni", Jaume Pons Lladó

Mentre el llop encara aleni
Jaume Pons Lladó, 2014
Món de llibres, 616 pàgines

Benet Cristià, el Bord d'Alfàbia, decideix fugar-se de la possessió després d'haver sabut un fet terrible sobre la mort de la seva mare i perduda la confiança que qualque dia el seu pare, Arnau de Santicília el miri com quelcom més que un simple esclau. En la seva fugida desesperada acaba engreixant les files dels bandolers a les ordres d'en Micó, del bàndol dels Torrella enfrontat al bàndol dels Puigdorfila liderat precisament pel seu pare. Aquest fet durà a un agreujament de les lluites entre els dos bàndols, donant pas a una història de violència i crueltat de funestes conseqüències.

L'argument d'aquesta bona novel·la es basa en el personatge del Bord, encara que es pot considerar que en cert sentit és més aviat una novel·la coral, ja que també seguim la trajectòria d'altres personatges, com Miquel Miralles, Francesc Axeló, Antoni de Puigderós, Esclaramonda Santàngel, Callo Antibo i alguns altres. L'estil narratiu presenta la particularitat que l'autor opta per una narració que incorpora constants bots temporals (de dies a mesos) i espacials, fet que afavoreix l'agilitat de la narració. En la part negativa, s'ha de dir que algunes subtrames són un poc supèrflues, ja que aporten poc a la principal, i que certs aspectes que es plantegen no acaben de tenir un desenvolupament del tot adequat. 

Mentre el llop encara aleni és una història que ben bé es podria dir "una història de violència", ja que a través d'ella l'autor ens apropa a un dels fenòmens més característics de l'edat moderna a Mallorca, les bandositats. Aquestes bandositats eren enfrontaments entre bàndols nobiliaris, sovint iniciats per qüestions d'honor, però que es traslladaven a tots els àmbits d'actuació i influència nobiliària. Era especialment greu l'existència de colles de bandolers, formades per fugitius de la justícia, els anomenats bandejats. Aquestes colles exercien la violència entre elles i contra gent alineada amb el bàndol contrari, i arribaren a protagonitzar episodis de gran transcendència com l'assassinat de l'oïdor -jutge- de la reial audiència de Jaume Joan de Berga. En aquesta novel·la, l'autor posa la lupa en la colla encapçalada pel cavaller Francesc Axeló, nebot del senyor de Son Torrella Antoni de Puigderós, i el seu enfrontament els bandolers dels Puigdorfila, encapçalats per l'anomenat Marratxo. S'ha de dir que l'autor es basa majoritàriament en personatges documentats històricament, encara que els fets relatats no són fets històrics. Amb tot, és un relat que ens ofereix una visió força acurada del que va ser aquesta època: els enfrontaments nobiliaris, la brutalitat per part de les colles de bandolers i en l'exercici de la justícia, l'expoli per part dels poderosos de les arques públiques i en general el funcionament de la Mallorca de finals del segle XVI. 

Ens trobam davant una molt bona novel·la, dinàmica i atractiva, que pot agradar especialment als amants de la novel·la històrica. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"L'ou de la serp", Eugeni Xammar

L'ou de la serp Eugeni Xammar (articles redactats entre 1922 i 1924) Quaderns Crema, 296 pàgines El periodista Eugeni Xammar es desplaçà a Alemanya el 1922 en un moment crític per a la jove república de Weimar, sorgida de les cendres de l'Imperi Alemany enterrat a les trinxeres de la Gran Guerra. Xammar es troba amb un país amb greus problemes financers i que poc després serà parcialment ocupat per les forces franceses que volen fer de l'ocupació la garantia per al cobrament de les reparacions, i precisament són les qüestions financeres les que centren bona part de les cròniques que es recullen en el present volum, que s'allarguen fins a les primeries del 1924.  Eugeni Xammar De l'anàlisi de Xammar, el primer que crida l'atenció és la seva sornegueria, ja que tot i la seriositat dels problemes que tracta i de la seva acurada anàlisi, es desprèn dels seus textos un cert to irònic, ja que el seu punt de vista generalment se centra a considerar que els problemes fi...