Mentre el llop encara aleni
Jaume Pons Lladó, 2014
Món de llibres, 616 pàgines
Benet Cristià, el Bord d'Alfàbia, decideix fugar-se de la possessió després d'haver sabut un fet terrible sobre la mort de la seva mare i perduda la confiança que qualque dia el seu pare, Arnau de Santicília el miri com quelcom més que un simple esclau. En la seva fugida desesperada acaba engreixant les files dels bandolers a les ordres d'en Micó, del bàndol dels Torrella enfrontat al bàndol dels Puigdorfila liderat precisament pel seu pare. Aquest fet durà a un agreujament de les lluites entre els dos bàndols, donant pas a una història de violència i crueltat de funestes conseqüències.
L'argument d'aquesta bona novel·la es basa en el personatge del Bord, encara que es pot considerar que en cert sentit és més aviat una novel·la coral, ja que també seguim la trajectòria d'altres personatges, com Miquel Miralles, Francesc Axeló, Antoni de Puigderós, Esclaramonda Santàngel, Callo Antibo i alguns altres. L'estil narratiu presenta la particularitat que l'autor opta per una narració que incorpora constants bots temporals (de dies a mesos) i espacials, fet que afavoreix l'agilitat de la narració. En la part negativa, s'ha de dir que algunes subtrames són un poc supèrflues, ja que aporten poc a la principal, i que certs aspectes que es plantegen no acaben de tenir un desenvolupament del tot adequat.
Mentre el llop encara aleni és una història que ben bé es podria dir "una història de violència", ja que a través d'ella l'autor ens apropa a un dels fenòmens més característics de l'edat moderna a Mallorca, les bandositats. Aquestes bandositats eren enfrontaments entre bàndols nobiliaris, sovint iniciats per qüestions d'honor, però que es traslladaven a tots els àmbits d'actuació i influència nobiliària. Era especialment greu l'existència de colles de bandolers, formades per fugitius de la justícia, els anomenats bandejats. Aquestes colles exercien la violència entre elles i contra gent alineada amb el bàndol contrari, i arribaren a protagonitzar episodis de gran transcendència com l'assassinat de l'oïdor -jutge- de la reial audiència de Jaume Joan de Berga. En aquesta novel·la, l'autor posa la lupa en la colla encapçalada pel cavaller Francesc Axeló, nebot del senyor de Son Torrella Antoni de Puigderós, i el seu enfrontament els bandolers dels Puigdorfila, encapçalats per l'anomenat Marratxo. S'ha de dir que l'autor es basa majoritàriament en personatges documentats històricament, encara que els fets relatats no són fets històrics. Amb tot, és un relat que ens ofereix una visió força acurada del que va ser aquesta època: els enfrontaments nobiliaris, la brutalitat per part de les colles de bandolers i en l'exercici de la justícia, l'expoli per part dels poderosos de les arques públiques i en general el funcionament de la Mallorca de finals del segle XVI.
Ens trobam davant una molt bona novel·la, dinàmica i atractiva, que pot agradar especialment als amants de la novel·la històrica.
Comentaris