Passa al contingut principal

"Mentre el llop encara aleni", Jaume Pons Lladó

Mentre el llop encara aleni
Jaume Pons Lladó, 2014
Món de llibres, 616 pàgines

Benet Cristià, el Bord d'Alfàbia, decideix fugar-se de la possessió després d'haver sabut un fet terrible sobre la mort de la seva mare i perduda la confiança que qualque dia el seu pare, Arnau de Santicília el miri com quelcom més que un simple esclau. En la seva fugida desesperada acaba engreixant les files dels bandolers a les ordres d'en Micó, del bàndol dels Torrella enfrontat al bàndol dels Puigdorfila liderat precisament pel seu pare. Aquest fet durà a un agreujament de les lluites entre els dos bàndols, donant pas a una història de violència i crueltat de funestes conseqüències.

L'argument d'aquesta bona novel·la es basa en el personatge del Bord, encara que es pot considerar que en cert sentit és més aviat una novel·la coral, ja que també seguim la trajectòria d'altres personatges, com Miquel Miralles, Francesc Axeló, Antoni de Puigderós, Esclaramonda Santàngel, Callo Antibo i alguns altres. L'estil narratiu presenta la particularitat que l'autor opta per una narració que incorpora constants bots temporals (de dies a mesos) i espacials, fet que afavoreix l'agilitat de la narració. En la part negativa, s'ha de dir que algunes subtrames són un poc supèrflues, ja que aporten poc a la principal, i que certs aspectes que es plantegen no acaben de tenir un desenvolupament del tot adequat. 

Mentre el llop encara aleni és una història que ben bé es podria dir "una història de violència", ja que a través d'ella l'autor ens apropa a un dels fenòmens més característics de l'edat moderna a Mallorca, les bandositats. Aquestes bandositats eren enfrontaments entre bàndols nobiliaris, sovint iniciats per qüestions d'honor, però que es traslladaven a tots els àmbits d'actuació i influència nobiliària. Era especialment greu l'existència de colles de bandolers, formades per fugitius de la justícia, els anomenats bandejats. Aquestes colles exercien la violència entre elles i contra gent alineada amb el bàndol contrari, i arribaren a protagonitzar episodis de gran transcendència com l'assassinat de l'oïdor -jutge- de la reial audiència de Jaume Joan de Berga. En aquesta novel·la, l'autor posa la lupa en la colla encapçalada pel cavaller Francesc Axeló, nebot del senyor de Son Torrella Antoni de Puigderós, i el seu enfrontament els bandolers dels Puigdorfila, encapçalats per l'anomenat Marratxo. S'ha de dir que l'autor es basa majoritàriament en personatges documentats històricament, encara que els fets relatats no són fets històrics. Amb tot, és un relat que ens ofereix una visió força acurada del que va ser aquesta època: els enfrontaments nobiliaris, la brutalitat per part de les colles de bandolers i en l'exercici de la justícia, l'expoli per part dels poderosos de les arques públiques i en general el funcionament de la Mallorca de finals del segle XVI. 

Ens trobam davant una molt bona novel·la, dinàmica i atractiva, que pot agradar especialment als amants de la novel·la històrica. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...