Corazón tan blanco
Javier Marías, 1992
Alfaguara, 372 pàgines
Javier Marías, 1992
Alfaguara, 372 pàgines
En el seu viatge de noces, a Juan Ranz de cop i volta l'assalta un mal pressentiment quan és confós a l'Havana per una dona que el pren pel seu amant. A partir d'aquí, i a través de certes confessions i indiscrecions, arriba a pressentir que el motiu del seu desassossec està relacionat amb el fet que el seu pare s'hagi casat tres cops i no n'hagi parlat mai obertament amb ell.
Aquesta novel·la de Javier Marías té un dels començaments més impactants de la literatura hispànica:
"No he querido saber, pero he sabido que una de las niñas, cuando ya no era niña y no hacía mucho de su viaje de bodas, entró en el cuarto de baño, se puso frente al espejo, se abrió la blusa, se quitó el sostén y se buscó el corazón con la punta de la pistola de su propio padre, que estaba en el comedor con parte de la familia y tres invitados"
A partir d'aquesta potent arrencada, Marías ens submergeix en un viatge pel desassossec de Juan Ranz, víctima d'un mal presagi que de mica en mica pren forma als seus ulls a partir de mitges paraules, confessions conscients i indiscrecions. En aquest periple, acompanyem Ranz en el repàs que fa de la seva vida i del que sap de la vida del seu pare, amb la intenció de col·locar les peces d'un puzle del qual no en coneix la forma final. Així, el protagonista, que narra en primera persona, descriu el seu enamorament i altres circumstàncies de la seva vida, mentre intenta intuir què és el que amaga el seu pare, expert en art. En tota aquesta narració, Ranz explora com ens fermen les paraules i com ens castiguen els silencis, com ens fer allò que sabem i com es transformen una vegada s'han pronunciat.
Literàriament, la prosa és molt rica, densa i per moments una mica carregada, de forma que ens trobam davant un artefacte literari de gran qualitat i molt recomanable.
Comentaris