Passa al contingut principal

"Mamut", Eva Baltasar

Mamut
Eva Baltasar, 2022
Club editor, 128 pàgines

La protagonista d'aquesta història és una dona que viu fora del seu temps. Lesbiana decidida a ser mare amb mètodes qüestionables, un bon dia decideix abandonar la seva vida urbanita i la seva feina en el camp de la sociologia i acaba vivint aïllada en un mas, on desenvolupa una forma de vida cada cop més agresta i salvatge.

Mamut és una història que ens presenta una protagonista amb la qual m'ha costat força empatitzar, ja que les seves decisions, imbuïdes d'un arcaisme fora de temps i alhora pròpies d'una societat postmoderna, m'han deixat força sorprès. Es difícil entendre que abandoni de cop i volta el món urbà i adopti una forma de vida que va molt més enllà del que podríem considerar rural; és una forma de vida rudimentària, brutal en certs aspectes. Costa d'entendre en general la seva relació amb els homes, no tant perquè tan sols els vulgui com a fecundadors, sinó més aviat per com actua per satisfet la seva aspiració maternal. I, per damunt de tot, és xocant observar com evoluciona la seva relació amb el pastor, com accedeix a les seves pretensions, com es rebaixa a una degradació del tot incomprensible.

Òbviament, la literatura de l'autora catalana Eva Baltasar és capaç de generar emocions en el lector, sempre el colpeix d'una forma o altra, i possiblement aquest és el gran valor de les seves novel·les, la seva capacitat de sorprendre per les decisions i les formes de vida per les que opten les seves protagonistes. Una novel·la i una autora molt interessants. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El adversario", Emanuel Carrère

L'Adversaire Emmanuel Carrère, 2000 Traducció al castellà de Jaime Zulaika Goicoechea Anagrama, 176 pàgines El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand, metge investigador de la OMS, assassina la seva dona i els seus dos fills i intenta posar fi a la seva vida. Quan la policia va començar la investigació per establir les causes del succés, el que varen descobrir va enfonsar en la perplexitat més absoluta tot l'entorn de Romand: en realitat no era metge, i des dels 18 anys havia mentit a tothom sobre la seva vida i les seves activitats. Es descobreix que mai va passar del segon curs de medicina, que no havia tengut mai una feina remunerada i que en realitat havia aconseguit sobreviure gràcies a la confiança que inspirava en els seus parents, que li havien confiat els seus estalvis pensant que els podrien recuperar amb una rendibiliat més que elevada i que ell havia usat per viure. Però això no era tot; es descobrí també que a més de la seva esposa i fills també havia mort al...