"Permagel", Eva Baltasar

Permagel
Eva Baltasar, 2018
Club Editor, 187 pàgines

La protagonista de la història és una dona que no espera res de la via, i de qui la vida no n'espera res. Llicenciada, és incapaç de consolidar-se en una feina i emprendre una vida convencional. En lloc d'això, cerca vies per anar fent, com a rendista, au-pair, professora d'espanyol... mentre acumula relacions amb dones a qui sempre acaba rebutjant i mentre pensa en com seria suïcidar-se i acabar-ho tot. Tot plegat amb una mare amb una obsessió malaltissa per la salut i una germana que està decidida a ser feliç, independentment de la seva realitat.

Permagel és una novel·la que explora la vida d'una dona que no troba el seu lloc en el món, principalment perquè no té ganes de viure. Per això renuncia a la felicitat de parella, per això cerca formes de subsistència que estan molt per davall de la seva qualificació, perquè es planteja la vida com un tràmit fins que sigui capaç d'executar la seva idea de suïcidar-se. És una visió de la vida com una resistència a la pulsió autolítica enmig d'una vida sense sentit aparent que, tanmateix, s'allarga en etapes i petits triomfs vitals.

Una lectura certament commovedora sobre la buidor de la vida i l'obstinació de no trobar-li un sentit però, així i tot, viure.