Baltasar Porcel, 1975
Labutxaca, 256 pàgines
Un escriptor que viu a París recorda la història de la seva família a partir d'antics documents trobats en una llibreria de vell i dels records de les contarelles de la seva padrina. D'aquesta manera es remunta fins als orígens de la família andritxola dels Vadell, marcada per les baixes passions, la venjança, la mort...
Aquesta novel·la va rebre el premi Prudenci Bertrana l'any 1975, el Premi Nacional de la Crítica Literària el 1976, el premi Crítica Serra d'Or també el 1976 i el premi Internazionale Mediterraneo el 1977. A més, la traducció a l'anglès de la seva obra va ser reconeguda per Publisher’s Weekly i The Critics Choice com el millor llibre no escrit en anglès de l'any 1995. És, per tant, una novel·la que va obtenir un gran èxit de crítica i que s'ha continuat reeditant fins al dia d'avui. Ens presenta un relat que reconstrueix, d'una manera no lineal, la història dels Vadell, família enriquida a Andratx des dels seus orígens fins a l'actualitat, en la que el narrador s'ha convertit en el darrer representant de la nissaga. Porcel construeix un relat marcat per la violència, la passió sexual i la mort, pel qual desfila una àmplia quantitat de personatges molt particulars, sovint éssers obsessionats i turmentats.
Cavalls cap a la fosca, el títol elegit per l'autor, evoca perfectament la progressiva decadència dels Vadell, l'emblema dels quals són tres cavalls daurats sobre fons negre. És una narració marcada per un estil culte i solemne, capaç de transmetre tota la càrrega emotiva de les situacions al lector.
Comentaris