Passa al contingut principal

"Cavalls cap a la fosca", Baltasar Porcel

Cavalls cap a la fosca
Baltasar Porcel, 1975
Labutxaca, 256 pàgines

Un escriptor que viu a París recorda la història de la seva família a partir d'antics documents trobats en una llibreria de vell i dels records de les contarelles de la seva padrina. D'aquesta manera es remunta fins als orígens de la família andritxola dels Vadell, marcada per les baixes passions, la venjança, la mort...

Aquesta novel·la va rebre el premi Prudenci Bertrana l'any 1975, el Premi Nacional de la Crítica Literària el 1976, el premi Crítica Serra d'Or també el 1976 i el premi Internazionale Mediterraneo el 1977. A més, la traducció a l'anglès de la seva obra va ser reconeguda per Publisher’s Weekly i The Critics Choice com el millor llibre no escrit en anglès de l'any 1995. És, per tant, una novel·la que va obtenir un gran èxit de crítica i que s'ha continuat reeditant fins al dia d'avui. Ens presenta un relat que reconstrueix, d'una manera no lineal, la història dels Vadell, família enriquida a Andratx des dels seus orígens fins a l'actualitat, en la que el narrador s'ha convertit en el darrer representant de la nissaga. Porcel construeix un relat marcat per la violència, la passió sexual i la mort, pel qual desfila una àmplia quantitat de personatges molt particulars, sovint éssers obsessionats i turmentats.

Cavalls cap a la fosca, el títol elegit per l'autor, evoca perfectament la progressiva decadència dels Vadell, l'emblema dels quals són tres cavalls daurats sobre fons negre. És una narració marcada per un estil culte i solemne, capaç de transmetre tota la càrrega emotiva de les situacions al lector. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...