"Los secretos de la defensa de Madrd", Manuel Chaves Nogales

Los secretos de la defensa de Madrid
Manuel Chaves Nogales, 1937
Libros del Asteroide, Obres completes, volum IV (1935-1938), p. 524

En els primers mesos de la guerra civil, donat el seu avenç imparable, els comandaments militars franquistes decidiren que calia acabar la guerra amb celeritat a través de la conquesta de Madrid. Així, a partir de novembre de 1936 i fins al març de 1937, l'exèrcit rebel intentà prendre per assalt la ciutat i posteriorment aïllar-la de la resta del territori republicà per executar-ne un setge complet que en permetés la captura. Aquesta obra de Chaves Nogales narra l'heroica resistència de la ciutat a aquests intents a través, sobretot, de l'enaltiment del general Vicente Rojo, qui establí una defensa molt efectiva de la ciutat en unes condicions realment precàries. L'autor segueix de manera acurada el curs dels fets que permeteren al militar, pràcticament abandonat pel govern republicà traslladat a València, maximitzar els recursos de què es disposava i bloquejar les possibilitats rebels de prendre la ciutat. 

Chaves Nogales es fixa molt en el protagonisme de Vicente Rojo, en la seva capacitat d'analitzar de forma freda i racional els esdeveniments i prendre les decisions més assenyades per complir els seus objectius, però també té moments per a la valoració de les tribulacions per les quals passà el militar, sol al capdavant d'una empresa gairebé quimèrica mentre la seva família es trobava captiva dels rebels a Àfrica. Sovint es contraposa l'actitud serena de Rojo amb el comportament dels líders de partits i sindicats, als quals ha de dirigir com un mestre als alumnes mentre intenta que les seves disputes no afectin negativament les opcions de supervivència de la capital. De la mateixa manera, també es va especial èmfasi en l'actitud poc col·laboradora del govern de Largo Caballero, que posa bastons a les rodes i dubta constantment del general i de les seves intencions. En aquests passatges, surt a la llum el posicionament polític de l'autor, progressista i republicà, però fervent detractor tant dels reaccionaris com dels revolucionaris.

Pel que fa als fets narrats, són àmpliament coneguts, i abasten des de l'abandonament de la ciutat per part del govern fins a les victòries republicanes del Jarama i Guadalajara, que forçaren als rebels a cercar altres objectius militars, sense alleugerir la pressió sobre Madrid. Són especialment emocionants els passatges que narren la lluita a la ciutat universitària i quan l'autor parla de com Rojo en persona es desplaçà a la línia de front per evitar que les forces republicanes, milicians sense formació militar en la seva majoria, deixessin de lluitar davant la pressió de les forces revoltades. En conjunt, és un relat periodístic viu i commovedor, que destaca la figura solitària de Rojo i la determinació d'un poble resolt a fer de Madrid un bastió inexpugnable, amb la determinant ajuda de les brigades internacionals, símbol de la solidaritat antifeixista internacional.