"Cadáver exquisito", Agustina Bazterrica

Cadáver exquisito
Agustina Bazterrica, 2017
Alfaguara, 256 pàgines

Després d'una estranya malaltia que havia convertit en tòxica la carn animal, es decidí legalitzar el consum de carn humana. D'aquesta manera, es començà a consumir i a produir la carn humana amb el mateix sistema industrial que fins llavors s'havia emprat amb les vaques i els porcs. En aquest món, Marcos Tejo és el responsable d'un dels escorxadors més prominents, encarregat de seleccionar els exemplars destinats al sacrifici. Però ell mateix és incapaç de menjar carn humana, aclaparat pel seu patiment interior a causa de la mort del seu infant i marcat per la relació amb el seu pare.

Cadáver exquisito planteja una situació distòpica en la qual el canibalisme ha esdevingut quelcom comunament acceptat com una forma de garantir la supervivència humana de forma que s'ha industrialitzat la producció d'éssers humans destinats a servir d'aliment a altres humans. La descripció del procés és idèntica a la seguida amb els animals d'escorxador, de forma que a través de la narració en realitat se'ns posa al davant del mirall de la indústria càrnia. Òbviament, el fet que qui són criats i sacrificats són persones accentua la sensació d'incomoditat respecte del procés. Les justificacions morals es donen en el sentit que cal consumir carn, i que com que l'animal no és segura, cal consumir animals. També hi ha una certa exposició sobre què suposa la desinformació, ja que sobre la narració planeja el dubte que potser tot plegat sigui una gran mentida, una estratègia per lluitar contra la superpoblació. Aquesta idea sembla reforçada per la paranoia que s'ha estès entre la població respecte als perills de circular pel carrer sense ombrel·la per por a un perill indeterminat de contagi. Paral·lelament, també hi ha una crítica a l'experimentació amb animals, éssers humans en aquest cas, que ens mostra sense embuts com sonarien els experiments amb animals si els féssim amb humans; es recordarien, inevitablement a monstres com Mengele.

Tota aquesta situació es descriu de forma brutal, però una mica anodina, en la primera part de la novel·la,mentre que en la segona part ens posem més en la pell de Marcos Tejo i les seves tribulacions, accentuades quan rep com a objecte una dona destinada a ser consumida. Aquesta situació el posarà en una situació moralment complexa, a través de la qual intentarà tornar a donar sentit a la seva vida d'una forma absolutament brutal i abjecta. La darrera escena és simplement demolidora.

En conjunt, la novel·la és una crítica absoluta al tractament industrial dels animals que consumim, i també una anàlisi de què és el que ens fa viure, el que ens fa sentir que la nostra vida té sentit, fins i tot quan les nostres decisions són moralment reprovables.