Carcoma
Layla Martínez, 2021
Amor de Madre Editoras, 134 pàgines
A partir de les dues veus, se'ns perfila una història de fons en què ressonen Los santos inocentes de Delibes, per què tot i que l'element fonamental és el sobrenatural, els esperits, els conjurs... Hi ha un rerefons molt potent de misèria social. Així, ens trobam en un poble petit de l'Espanya rural, sotmès a una gran família que dona feina amb menyspreu i condescendència, en el qual un miserable entén que pot prosperar a través de la més vil explotació dels més febles. Amb el pas del temps, des d'abans de la guerra civil fins a l'actualitat, les coses canvien poc en relació amb la situació del poble, que va morint de mica en mica sense donar opcions de millora per als que hi queden. Així les coses, les dones humils, humiliades, cercaran exercir la seva venjança des de les ombres però amb una determinació i una crueltat esfereïdores.
Carcoma és una història fosca, una història que ens parla d'humiliació i de venjança. De la humiliació infligida pels poderosos sobre els pobres, especialment evident en els entorns rurals on era impossible escapar de la dependència dels grans propietaris i aquests tractaven els seus treballadors com a deficients, com a eterns menors a qui imposar la seva voluntat. De la venjança dels pobres, exercida amb petites malifetes, amb befes ofensives o, en aquest cas, amb l'ajuda del món sobrenatural.
Els personatges principals, la padrina i la neta, són dues dones marcades pel menyspreu que es troben fermades a la casa, una casa viva, una casa que reclama vides i que és un personatge més dins aquesta narració tan potent, breu i captivadora.
Comentaris