L'Homme aux cercles bleus
Fred Vargas, 1991
Traducció del francès d'Anna Torcal
Àmsterdam, 176 pàgines
Fred Vargas, 1991
Traducció del francès d'Anna Torcal
Àmsterdam, 176 pàgines
A la ciutat de París comencen a aparèixer cercles blaus al voltant d'objectes anodins. Aquesta curiositat no sembla inquietar a gairebé ningú més que l'inspector Adamsberg, que creu que tard o d'hora això durà a conseqüències més tràgiques, a un homicidi. La seva obsessió per resseguir la pista dels cercles blaus s'acabarà confirmant amb l'aparició d'un seguit de cadàvers que faran entrar la ciutat de París en una mena de psicosi mentre l'inspector immers en les seves cabòries i envoltat d'un grup de particulars sospitosos intenta treure'n l'entrellat.
Possiblement és aquesta la novel·la negra que menys he gaudit en la meva trajectòria lectora. Llevat de l'originalitat del plantejament, el desenvolupament de la trama és completament desconcertant, ja que l'autora ens fa parar esment en un plegat de personatges que poc tenen a veure amb la situació plantejada, i el protagonista sembla un individu completament perdut, absort en les seves teories fins que magistralment resol el misteri sense que el lector sigui partícip del seu procés detectives. Gairebé sembla un cas d'allò que se'n diu Deus ex machina, de tan poc com se'ns mostra la tasca policial en relació amb la resolució del cas. Un llibre totalment prescindible.
Comentaris