"La vegetariana", Han Kang

채식주의자
Han Kang, 2007
Traducció del coreà de Mihuwa Jo i Raimon Blancafort
La Magrana, 208 pàgines

Yeonghye és una dona que viu atrapada en una vida monòtona. Un bon dia decideix deixar de menjar carn, i el seu món es capgira. El seu espòs es troba desconcertat i completament perdut, no entén per què la seva dona, que li permetia viure amb comoditat, ha pres una decisió tan excèntrica i que el posa en evidència. Els seus pares s'oposen a la seva decisió de forma violenta, i només sembla tenir el suport de la seva germana. 

La història narrada per la premi Nobel de literatura de 2024 ens presenta la decisió de Yeonghye a través de tres visions externes a ella mateixa: la del seu home, la del seu cunyat i la de la seva germana. És a través dels seus ulls com observam el procés de Yeonghye, a partir de la seva decisió de no menjar, que la porta a distanciar-se de la vida física. La narració ens mostra el procés que fa la protagonista de separar-se de la vida, per allunyar-se de la seva corporalitat i cercar el seu lloc a través del contacte amb els elements de la natura: el sol, els arbres. Han Kang construeix així una història profunda, una novel·la diferent que ens porta de la perplexitat, de la incomprensió, a entendre que hi ha persones que no estan conformes amb viure la vida tal i com aquesta els ha estat plantejada.

Probablement, la història de Yeonghye admet també una mirada sociològica, ja que sembla qüestionar la societat coreana, la seva obsessió per les aparences (m'ha recordat, en aquest aspecte, a la societat europea del segle XIX) i sobretot la manera en que són tractades les dones. M''ha resultat impactant llegir en les primeres pàgines les motivacions que havien portat al seu espòs a triar Yeonghye com a esposa: que era una dona que no destacava en res, anodina, ordinària. Res d'enamorament, res de passió. De fet, en cap moment sembla sentir res per la seva dona, més enllà de tenir-hi relacions. Tampoc és gaire millor el retrat dels seus pares, en especial del pare, que intenta imposar la seva visió del món a través de la violència. 

També ens parla de la tolerància, o més ben dit, de la intolerència: no es pot acceptar la decisió inicial de Yeonghye perquè no se l'entén, i perquè no se l'entén no se la respecte i se la considera una excentricitat. En cap moment trobam veus que la intentin entendre o que respectin la seva decisió, només incompresió, befa i alguna dosi de compassió. Sembla lògic que amb aquests condicionants socials i humans, Yeonghye decideixi allunyar-se de la vida humana per abraçar un altre tipus de vida.