"Primer foren les estrelles", Joan Moragues Roca

Primer foren les estrelles
Joan Moragues Roca, 2026
Premi Llorenç Villalonga de novel·la 2024
Angle Editorial, 256 pàgines

En aquest premiat debut literari, Joan Moragues desenvolupa dues històries que semblen no tenir res en comú. Per una banda, la història de Fritz Haber, premi Nobel de química pels seus avenços en el camp de la generació d'adobs artificials, però que també fou el pare de la guerra química en posar a disposició de l'exèrcit imperial alemany el gas mostassa com l'arma definitiva per vèncer la Gran Guerra. Tanmateix, aquesta intervenció li generarà una crisi familiar, ja que la seva esposa no pot acceptar que sigui el culpable de tantes morts, mentre deixa al seu fill desatès.

L'altra  història  és la de Bàrbara, un infermera obsessionada amb els nombres, que ha viscut una vida difícil. És creua amb un pacient de quimioteràpia de caràcter difícil amb el que aconseguirà, a pesar de tot, establir una bona relació i algunes lliçons de vida.

Primer foren les estrelles explora diverses qüestions que relacionen el món de la ciència i els dilemes morals que de vegades s'hi associen. En aquest cas, Fritz Haber exemplifica de manera molt clara aquesta classe de qüestions morals, ja que per una banda els seus avenços conduïren a millores en el camp de l'agricultura que permeten alimentar a milions de persones, però per altra el gas mostassa causà milers de morts, potser milions, en el camp de batalla. A més, a partir de les seves investigacions es desenvoluparia la quimioteràpia, però també el gas zyklon-b, emprat a les cambres de gas nazis. A més, en la seva vida personal relegà dona i fill en favor de les seves ambicions científiques, amb unes conseqüències extraordinàriament dramàtiques. Resulta fàcil jutjar severament la seva figura, però també s'han de tenir en compte factors com l'ambició o el patriotisme en el context bel·licista de la Gran Guerra. Aquesta història s'enllaça d'una manera no evident amb la de na Bàrbara, un al·lota marcada per la tragèdia que transita pel món amb el cap ple de nombres, a qui lleó seu pacient, Miquel, ajuda a veure la vida, la seva pròpia vida, d'una forma diferent en unes circumstàncies força dures.

És innegable que a pesar de ser un autor debutant, Joan Moragues demostra una gran habilitat per cosir una història complexa que es composa no només de les dues històries descrites, sinó que és capaç d'inserir uns interessants interludis onírics, els somnis de en format cinematogràfic del pare de Bàrbara, i fins i tot un relat breu en diversos fragments. És especialment hàbil la forma en que és capaç de crear fragments on s'entrecreuen dues converses separades en el temps per més d'un segle.

En definitiva, un gran debut d'un autor a qui sens dubte s'haurà de seguir d'aprop.