Percival Everett, 2001
Faber & Faber, 304 pàgines
Thelonius Ellison és un novel·lista afroamericà d'èxit més aviat escàs a causa de l'extrema pedanteria dels temes que tria i la poca consideració que mostra cap als possibles lectors. Intenta desmarcar-se contínuament de l'etiqueta de ser un "escriptor afroamericà", defugint les temàtiques que suposadament li haurien de ser pròpies en favor de temàtiques d'alta volada intel·lectual, que li reporten molta satisfacció però pocs ingressos. Tanmateix, un seguit de circumstàncies vitals -la mort de la seva germana i el deteriorament cognitiu de la seva mare- el porten a perdre una decisió arrauxada: escriure, sota pseudònim, una novel·la del més pur estil ghetto. Contra les seves pròpies esperances, la novel·la esdevé un èxit descomunal, el que el portarà a haver de lluitar amb les seves contradiccions i també a haver d'afrontar no poques dificultats per intentar mantenir el seu anonimat.
Erasure és una novel·la d'una profunda càrrega sociopolítica, ja que tracta d'una forma molt directa la qüestió racial als Estats Units a través de la sàtira. Ho fa partint de la idea que la gent negra està estereotipada, de forma que se n'esperen unes determinades produccions culturals (baixa cultura) mentre no se'ls associa amb d'altres (alta cultura). Aquesta tesi és portada a l'extrem per Everett, que a través del personatge de Thelonius Ellison expressa aquesta idea amb una certa exageració, en el sentit que si l'autor no té èxit no és perquè produeixi alta cultura i això sigui impropi d'una persona negra, sinó perquè les seves tries temàtiques i els seus desenvolupaments argumentals són inassumibles per la major part del lector. Per contra, triomfa amb una obra que és una exageració en el sentit completament oposat, un text amb farcit d'argot, amb uns personatges maniqueus i un plantejament argumental que satisfà les expectatives de les classes benestants sobre la vida als barris degradats: violència, pobresa, sexe sense precaucions, explotació... De fet, és una caricatura en tota regla de la forma de vida als barris negres, i precisament per això té èxit entre els lectors, perquè és "talment la vida" És justament aquesta obra la que triomfa entre el gran públic, la que li reporta èxit a pesar de sentir vergonya de ser-ne l'autor. És una forma d'explorar els clixés que afecten a la població negra, ben vius encara avui en dia en la societat nord-americana. També es veu marcada per la qüestió del racisme institucional, cultural i social que caracteritza la societat del país. En relació amb aquesta dimensió social, també hi ha un tema d'actualitat, com és la radicalització de determinats moviments socials, en concret la del moviment contrari a l'avortament, que adopta de cada vegada un posicionament més agressiu.
Més enllà d'aquesta temàtica principal, Everett també desenvolupa altres temes igual d'importants, com ara la qüestió de fins a quin punt coneixem les persones que ens envolten. Aquest tema es desenvolupa a partir del descobriment d'unes cartes del seu pare que li posen davant els ulls una realitat desconeguda i completament pertorbadora. També hi ha el tema de com tractam el deteriorament cognitiu dels nostres majors, a través de la mare del protagonista, a qui acabaran portant a una residència en no poder fer-se'n càrrec de forma satisfactòria.
Com podem veure, aquesta novel·la aborda diversos temes transcendentals en la societat nord-americana actual, a través de la sàtira en alguns casos i de forma plenament sensible en d'altres. Tot i ser una obra de fa vint-i-cinc anys, els temes que tracta són plenament vigents.
Comentaris