Yael van der Wouden, 2024
Traducció de l'anglès de Victoria Alonso Blanco
Salamandra, 288 pàgines
Isabel viu sola a l'antiga casa familiar, on es va traslladar al final de la segona guerra mundial. Allà es queda sola amb la seva mare, i allà s'adoptà a una vida solitària, fins que es troba amb què ha de compartir-la amb l'Eva, la xicota del seu germà Louis. La relació comença malament, però de mica ea transforma i la porta a fer descobriments impensables, sobre ella mateixa i sobre les circumstàncies del passat.
L'autora, que debuta amb aquesta magnífica novel·la, ens acosta a temes humans com la solitud, l'explotació del desig, les imposicions socials i el concepte de llar, a més de tractar temes encara no prou explorats, relacionats amb la memòria històrica, sobretot en relació amb el fet que les comunitats jueves d'Europa jo deixaren de patir, no deixaren de veure's atacades, menyspreades o discriminades després de la guerra, sinó que, en molts casos, el seu patiment es va allargar enmig de la indiferència de la resta de la població.
Crec que és una lectura molt interessant, en la qual s'observa una interessant evolució dels personatges i que planteja una història amb girs interessants.

Comentaris