"Aterratge", Eva Piquer

Aterratge
Eva Piquer, 2023
Club Editor, 160 pàgines

En aquesta singular obra, es combinen diverses narracions que giren al voltant de la idea de supervivència. Per una banda, l'obra tracta d'un viatge improvisat en què la narradora, l'autora, acompanya un fotògraf i una parella a Islàndia, on tenen intenció de fer una sessió fotogràfica amb les restes d'un avió militar nord-americà estavellat a la platja de Solheimasandur el 1973. A partir d'aquest viatge, no gaire reeixit, l'autora estableix contacte amb el pilot d'aquest avió, Grogory Fletcher, que en un seguit de diverses cartes li va explicant les circumstàncies de l'accident, les seves reflexions al respecte i com ha estat la seva vida a partir d'aquest succés. Per altra banda, a partir d'una mena d'epifania en contemplar els vestigis de l'avió accidentat, víctima i, en certa manera, supervivent, l'autora reflexiona sobre les seves pròpies circumstàncies vitals a l'entorn del que li suposà la mort del seu espòs, Carles Capdevila. 

Són els fragments dedicats a aquests pensaments els que tenen més valor humà, en especial perquè a través d'ells l'autora ens parla de què vas suposar la pèrdua del seu espòs, de les coses que li hauria agradat fer i no va poder o no va saber fer -com ara acomiadar-se quan ja no quedava res a fer-, com es va sentir en diferents moments del dol i d'on va treure les forces per tirar endavant a pesar de la tristesa. No són reflexions que cerquin el sentimentalisme, més aviat cerquen reflectir com es sentia en cada moment. Són interessants qüestions com per exemple la relació amb els fills o amb els amics, en aquest darrer cas evidenciant un cert distanciament però sense voler-ne fer ningú culpable. En definitiva, Eva Piquer es posa davant el mirall i exposa què va sentir, què va patir, què va pensar a partir de la mort del seu company de vida. Ho fa amb contenció, sense cercar una exhibició de dolor, sinó més aviat cercant transmetre el dolor, la desorientació, la dificultat de reprendre la pròpia vida.

Com dèiem abans, és una obra particular, atès que es desenvolupa en diversos horitzons temporals, intercala diverses temàtiques i té una marcat aire autobiogràfic. El to és sobri, però així i tot resulta punyent precisament per com és de directe i mancat d'artificis. En conjunt, una lectura que ho paga.